Segons els autors, “en l’actual situació, el conflicte dels segles XIV-XVI no hagués tingut sentit” [p. 13, peu de mapa], una opinió de la qual discrepo per tractar-se d’un afer de base local. Sigui com vulgui, a partir del segle XV, les fronteres entre les dues corones d’Aragó i Castella estaven ja definides a grans trets. Tot i així, hi hagué una sèrie de problemes de caire local que en alguns casos perduraren fins al mateix segle XIX, i altres van ser resolts abans, com el que se n’ocupa el llibre. La descripció dels avatars del plet iniciat el 1560 i conclòs definitivament el 1572 ocupa el segon capítol [p. 49-79]. N’he avançat els trets més destacats en els paràgrafs precedents.

El tercer capítol, titulat “Els mapes i els seus autors”, ocupa gairebé la meitat del llibre [p. 83-176], una extensió i dedicació que fan bons els esforços esmerçats en l’anàlisi de la documentació gràfica del plet. I valia la pena fer-ho, perquè els quatre autors bé s’ho mereixen. Es destaca, oportunament, la figura de Jeroni Munyós (c. 1520 – 1592), autor del Planispherio, o plànol detallat (escala pels volts d’1:15.000, 150 cm d’amplada), encarregat de comú acord pels jutges de les dues corones, i efectuat sobre el terreny la tardor de 1565 amb la col·laboració del pintor

castellà Miguel de Hervías. La inclusió del seu nom en el títol del llibre no és una ensabonada gratuïta. Era de justícia fer-ho així, atès que el seu plànol de 1565 és una de les primeres mostres d’interpretació geogràfica europea recolzada en la mesura triangulada del territori, mètode el qual Munyós havia aprés de boca i mà de Regnier Gemma Frisius a Lovaina. Els autors ho destaquen en un apartat específic del capítol.

Tot i que el pintor de Hervías va aconseguir donar una bona impressió del relleu de la zona, mitjançant l’acoloriment —ombrejat plàstic, en diríem avui— dels vessants de les valls insinuades per la hidrografia completa i exacta aixecada per Munyós, la comissió judicial paritària no va posar-se d’acord sobre les fitacions que s’hi assenyalaven. Fins i tot, hi va haver jutge qui va titllar el Planispherio de massa “geomètric”. Encara no hi estaven avesats. El cas és que cada part va encomanar una nova representació de l’àmbit. Per la de Chelva, l’encàrrec va ser assumit, gairebé amb tota seguretat, per Joan Baptista Binimelis i Garcia (1538/9 – 1616), un manacorí deixeble de Munyós a la Universitat de València, al qual encara li restaven prous anys de vida com per fer-se un nom prominent en la història de la cartografia