L’objectiu primordial del llibre és l’estudi crític dels treballs efectuats els anys 1565 i 1566 per a la fixació dels límits entre el vescomtat de Chelva (*), al regne de València, i la vila castellana d’Utiel. L’execució d’aquests treballs va ser ordenada pels jutges del plet interposat pels de Chelva el 1560. Atesa la consideració del termenal en litigi com a frontera entre les corones d’Aragó i Castella, el sumari judicial hagué d’instruir-se per comissions paritàries de jutges i oficials d’una i altra banda, amb el consegüent enrenou diplomàtic i dilacions de procediment. Per tant, la controvèrsia entre el vescomtat de Chelva i la vila d’Utiel, cal entendre-la com un conflicte especial, molt per sobre de l’abast local de l’àmbit en qüestió, i que va tenir gran transcendència per a l’època, ja que va obligar Felip II a reunir els consells d’Aragó i Castella per a buscar-hi una solució definitiva i dictar sentència el 1568, favorable a les pretensions de la vila d’Utiel.

A més a més de l’abundosa —i, el més sovint, tediosa— documentació textual produïda al llarg de la instrucció del sumari, la qual ha estat recuperada, sobretot, a l’Archivo Histórico Nacional (AHN) / “Consejos Suprimidos” (Madrid) i a l’Arxiu del Regne de

València / “Reial Audiència” (València), els treballs del plet van generar altres tres documents de gran valor geogràfic. Si bé els autors del llibre Jeroni Munyós i la frontera valenciana amb Castella (1565-1566) no deixen per verda cap ratlla textual, i n’ofereixen les parts més substancioses a l’apèndix, és evident que s’aboquen de manera decidida a analitzar els tres mapes de la zona en conflicte, aixecats expressament per a il·lustrar ses senyories decisòries i decisives. Val a dir que van tenir sort d’ensopegar-hi, perquè, com sol ser habitual amb els documents el format dels quals no s’avé amb el dels folis, els gràfics van ser separats del sumari i conservats durant molt de temps a la Cartoixa de Vall de Crist d’Altura, sense que ningú en sàpiga la raó, i d’allí van passar a l’AHN de Madrid, secció “Clero”. I encara hauria pogut estar pitjor, com ha succeït amb tants mapes i plànols, amb la destrucció rasa i curta.

El plantejament geogràfic de la disputa és prou interessant. La fitació proposada per Chelva situava el límit al llarg de la línia de partió d’aigües dels rius Túria, per la seva banda, i del Cabriol i Xúquer, per la d’Utiel, és a dir, sobre una frontera “natural” incontrovertible assentada sobre la Sierra

* Hem mantingut el topònim Chelva, tal com fan els autors en el seu llibre, per bé que l'aplicació de l'exònim Xelva en els textos catalans i valencians sigui documentat d'ençà el segle XIII.