I, tercer, conferir eficàcia a les actuacions, correctores i/o complementàries, de caràcter conjuntural per a l’estabilització cíclica. Perquè amb motiu de la nova organització territorial de l’Estat, determinades polítiques de l’administració central podran ésser a llur torn compensades i, si de cas, corregides per les actuacions econòmiques de les administracions autonòmiques en funció de les competències que tinguin en aquest camp. I el grau d’influència, reconeguda la incidència de la política econòmica sectorial sobre el desplegament de la política econòmica general, serà molt més efectiva segons la intensitat i diversificació relatives de l’estructura productiva; l’avaluació de la qual resideix en el coneixement de les respectives realitats socioeconòmiques.

* * *

És ben palesa la importància dels estudis comarcals per a l’elaboració de les polítiques econòmiques d’ordenació del territori. Per aquest motiu cal aplaudir els esforços que, d’uns anys ençà, emprès la Caixa d’Estalvis de Catalunya vers la promoció d’aquest tipus d’estudis.

Pel que fa referència a aquest treball concret sobre la comarca de la Garrotxa, la idea inicial va sorgir arran de la invitació que aquesta entitat d’estalvi va fer-me perquè presentés a Girona l’estudi sobre aquelles terres. Llavors no feia pas gaire que acabava de dirigir la tesi de llicenciatura de Miquel Faig, olotí i

professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, que versava justament sobre la problemàtica econòmica i social d’Olot i de les seves rodalies. Joan Bilbao, Director General de la Caixa i també professor de la Facultat, de seguida va mostrar-se interessat pel projecte.

Sobre la Garrotxa han estat fets aquests darrers anys un quants estudis descriptius que els autors d’aquest llibre enumeren escrupolosament a les pàgines introductòries i dels quals jo voldria fer ressaltar d’una manera molt particular el relatiu a la tesi doctoral de Maria de Bolòs. Però també vull citar aquell altre estudi La Comarca d’Olot. Una aproximació a la seva realitat econòmica, que, a començaments dels anys seixanta, vaig fer juntament amb uns companys vinculats, d’una manera o altra, a les terres olotines i que és peoner en aquest camp. Em fou encarregat per Jordi Pujol, possiblement perquè en preveia la necessitat i la zona devia ésser-li adequada, ja que hi acabaven d’adquirir la Banca Dorca per transformar-la en Banca Catalana. Es tracta així de portar un major coneixement als aspectes econòmics d’aquestes contrades i, en definitiva, del nostre país. I els seus aspectes temàtics feien referència a qüestions de delimitació comarcal, factors geogràfics i infraestructurals, consideracions demogràfiques, productives i sectorials i, amb timidesa, a unes quantificacions sobre nivell de vida i indicadors de renda i riquesa.

* * *