guionista, presentador, càmera (documentals, programes: ”De visita”, ”El temps”) amb la TV Municipal de Berga, abans de la fusió amb Canal 4.

La riera de Metge en la industrialització de Berga és una obra que no dubtem a qualificar d’útil i de recomanable. La derivació del curs natural de la riera fent-la davallar en cascada controlada fins al cor de la ciutat en direcció meridiana i fins a retrobar el Llobregat aigua avall, és una formidable aportació dels berguedans medievals (no sabem ben bé des de quan, em penso) al patrimoni en aigua i en energia de la ciutat durant centúries. Molins i fabriques del mateix curs superior natural de la riera de Metge; molins i indústries de la derivació canalitzada de la Ribera de Dalt; molins, fàbriques i rentadors dins la Vila, des de la Torre de les Hores fins a la Ribera de les Tinyeries; molins i industries de la Rasa del Molins fins al Molí de Minoves.

Examinant documents, bibliografia i fonts vàries dels segles XVIII, XIX i XX i testimoniatges orals recollits en la nostra

generació, al llindar del segle XXI, l’autor ha ordenat en forma d’itinerari que ell ha recorregut, ha documentat i ha fotografiat trenta-un punts d’aprofitament de l’energia hidràulica. Amb els peus, amb el cor i amb el cap, Espuña ha aixecat acta notarial, amb el teclat de l’ordinador i la cambra fotogràfica, de l’estat actual de les romanalles inscrites en el paisatge d’aquest veritable primer canal industrial de Berga (9).

La societat civil, les administracions públiques, han de veure en aquest llibre una invitació i un clam: a una inajornable tasca de catalogació, a una necessària tria d’allò que cal conservar, i a una prudent i ponderada decisió de restaurar allò que mereixi ser restaurat. [Enric Lluch i Martín, professor emèrit de la UAB, 21 de març de 2001]