Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Enric Lluch i Martín : L’obra escrita. Edició a cura d’Abel Albet. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2007; 394 p. ISBN 978-84-7283-904-5.   Addenda amb notes de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

l’esclat il·lusionat del Catorze d’Abril. La infància curta d’aquells temps (Col·legi Pare Alegre [sic!] (7), Acadèmia Cots) conclogué quan la família es traslladà el 1943 de Manresa a la Colònia Soldevila, de Balsareny, i ell, a dotze anys, entra a treballar al despatx de la fàbrica. A més dels coneixements que adquiria com a meritori de l’oficina, troba facilitats per part de l’empresa per poder compaginar el treball amb els estudis de peritatge mercantil, que cursava a Sabadell.

La Colònia Soldevila, com totes les colònies, era més que una fàbrica. Francesc Espuña s’hi va estar dotze anys. El futbol, el teatre, el cinema, el ball de vegades, els escacs, el joc de dames, el bàsquet, la fotografia... eren promoguts per una Penya Tramuntana, creada per ell i altres companys. Un caient més literari tenien les sessions de teatre per als més petits, de les quals era guionista i coordinador, i la publicació d’una revista ciclostilada, que dirigia i confeccionava.


7 Lapsus d’Enric Lluch. Amb qui deuria pensar? Es tracta del Col·legi del Pare Algué (Josep M., 1856-1930), jesuïta manresà director de l’observatori astronòmic de Manila a les darreries de l’ocupació espanyola de les Filipines. Posteriorment, va col·laborar amb l’administració nord-americana en meteorologia i oceanografia. És autor d’un gran Atlas de Filipinas (1900). El col·legi era de titularitat estatal i l’edifici havia estat inaugurat poc abans que Espuña hi anés a estudi. Estava situat al barri de les carreteres de Vic i Pont de Vilomara. Va ser enderrocat als anys vuitanta. El col·legi, ara de la Generalitat, ha perviscut amb el mateix nom del científic en una nova construcció (arquitecte: Jordi Oliveras) i pati de jocs molt més gran, situada a un centenar de metres escassos de l’antiga localització.

 

En crear-se l’Agrupament escolta Sant Esteve, amb Mn. Marià Biadiu, capellà de la Colònia, i Mn. Rafel Rovira Tenas (d’una altra colònia del mateix bisbat de Vic, la Farga de Bebié) com a consiliaris, n’esdevingué el cap. Després de fer el servei militar en la Companyia d’Esquiadors i Escaladors a la Seu d’Urgell i a Puigcerdà, es casà l’any 1955 amb Josefina Tuyet i Vilalta, de Berga. A Berga, després de treballar un any a l’oficina de Transports Benet Cuberas, el 1958 va ingressar al Banc Popular de la Plaça de la Creu, successivament com a cobrador, caixer i apoderat, càrrecs que li permeteren de conèixer molt directament la vida social i econòmica de la comarca. Director de la sucursal de la mateixa casa de banca a Moià (des de 1977), de 1985 a 1992 des de l’oficina de Bagà operava fins a Castellar de N’Hug.

Abans i després de la jubilació professional, Francesc Espuña ha estat actiu en la vida associativa i cultural berguedana: Club d’Esquí Berguedà, Creu Roja Local, Casal de la Gent Gran... De temps enrere ell recorda l’organització juntament amb els desapareguts Domènec Cosp, Josep M. Puig i Florenci Tresserres (8), entre altres persones, de concerts d’orfeons al Cinema Berguedà, o de recitals, com el d’en Raimon, al Cinema Catalunya. Darrerament, ha col·laborat com a


8 Es pot recollir notícia d’aquests animadors culturals berguedans durant el franquisme a l’obra de Mn. Josep Armengou: Crònica menuda de la Ciutat de Berga (1959-1975) (Barcelona, 2012, 2 v.).

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
18 d'abril de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat