I. Reorganització politicoadministrativa i debat territorial

En el trànsit del 1988 al 1989 el gran debat obert en el procés de la reorganització territorial de Catalunya és el de les regions o vegueries: quantes?, quines?, per fer què? Però l'adscripció regional del Maresme és ja fixada per la Llei 7/1987, del 4 d'abril, quan, a efectes d'"ordenació del territori i del litoral i l'urbanisme", delimita un àmbit espacial idèntic al de la Regió I vigent fins al mes de gener del 'I939. Respecte al nivell comarcal, la Llei 6/1987, de la mateixa data, reinstaura una demarcació idèntica a la del Maresme republicà, ara tanmateix com a "entitat local de caràcter territorial" governada per un consell comarcal, ja constituït.

En un cas i en l'altre, en el cas de la Regió I i en el cas del Maresme tot fa pensar que el desenvolupament legislatiu i reglamentari hauria de poder-se beneficiar d'un esforç d'aprofundiment de la reflexió territorial, de formulació de models d'ordenació i d'organització, de contrastació de propostes, com no hi ha hagut fins ara. Un esforç equiparable al que han dut a terme altres àmbits des de fa una vintena d'anys: el debat sobre les Terres de l'Ebre, el debat sobre la Costa Brava, el debat sobre l'Alt Pirineu...

A mesura que el trauma de l'abrogació de la Corporació Metropolitana de Barcelona va esdevenint història, és més factible de replantejar serenament el futur de l'àrea metropolitana del litoral central del Principat: queda pendent un nou i assossegat debat metropolità, una deliberació política sobre la Regió I, que no convindria, potser, deixar solament a cura dels polítics.

Els estudiosos i els tècnics, els sindicalistes i els empresaris, la gent de la indústria i dels serveis, la pagesia, els directius i els governants, totes les ciutadanes i tots els ciutadans del Maresme, a més a més de llur necessària participació (al costat de la gent del Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès) en el debat metropolità, no en poden eludir un altre de previ o, encara millor, de simultani: el debat sobre el Maresme, una deliberació desemboirada i concloent sobre la comarca. És evident (ho és ara i ho era igualment l'any 1931 i l'any 1936) que el model de comarca entesa com una àrea funcional polaritzada entorn d'una capçalera urbana no és aplicable al Maresme i a Mataró. Proclamar aquesta evidència no equival pas, en opinió de qui signa, a propugnar forçosament que no sigui viable, que no sigui convenient aquesta "entitat local de caràcter territorial" del Maresme. El debat clarificador sembla oportú i necessari? Doncs, obrim-lo.

* Els autors del llibre, de conjunt amb el director, són: Antoni Alarcón, Isabel Pujadas, Enric Mendizàbal, Daniel Devolder, Míriam Villares, Enric Arau, Juli Simon, Ignasi Ragàs i Salvador Bertran.