III. Reestructuració de l'espai peninsular i aventura europea

Certament, molts dels processos socials, culturals, econòmics i territorials que afecten el Maresme d'avui troben explicació en factors locals, municipals o comarcals, o bé en la relació amb les comarques veïnes. La degradació del litoral, la prosperitat de l'agricultura intensiva, la demanda dels productes de la comarca, els habitants intermitents de segona residència o estiuejants, la congestió del trànsit, la perversa seqüència perifèria -suburbanització - suburbialització, el creixement autòcton cada vegada més dependent, el pas de vila o poble a ciutat - dormitori o barriada, etc., obeeixen en part a factors locals, comarcals o regionals. La interrelació amb Barcelona, l'aïllament relatiu respecte al Vallès, el contacte per llevant amb Girona, prou moderat, la línia del tren, els autos d'en Casas, el vehicle privat, la regeneració artificial de les platges de ponent de la comarca, etc., resulten en bona part explicables per causes locals o de petit radi d'acció, tot i la seva incidència, favorable per al progrés econòmic i cultural o pertorbadora del marc físic, espoliadora dels recursos naturals o empobridora de la qualitat de la vida.

Però, com en temps de l'aventura americana de la marina de vela i de l'emigració ultramarina, al context metropolità i al context català, cal ara sumar-hi el context ibèric i el context europeu, l'un i l'altre en curs d'eixamplament. La reestructuració de l'espai peninsular que deriva de la nova articulació territorial de l'Estat espanyol resultant de la Constitució del 1978, així com el reforçament

de l'enllaç, tan minso, amb Portugal, ara que la barrera fronterera es va afeblint, i la inserció cada vegada més intensa i ja irreversible en l'espai comunitari europeu, amb la ratlla d'horitzó del dia 1 de gener de 1993 ben a la vista, dibuixen uns àmbits cada vegada més vastos i amb més pocs entrebancs en què el Maresme té i tindrà relacions de vida corrent i quotidiana. La floricultura, la producció de planta viva, el gènere de punt, la indústria farmacèutica i química, el turisme d'hotel, de platja i d'amarratges nàutics, la viticultura, si se salva, les activitats impressores i editorials, els cursos d'estudi i la pràctica professional requeriran plantejaments de societat, de cultura i d'economia oberts a tot vent. I si la represa econòmica que ara s'insinua es consolida i s'expandeix, tot i la discreta recuperació demogràfica prevista per al proper decenni, caldrà fer-se a la idea ací, com a la resta d'Europa, d'una societat plural amb presencia d'habitants permanents arribats ja no de la Península sinó de les terres del Magrib i de les costes atlàntiques d'Àfrica.

És hora d'articular un projecte cultural col·lectiu, de buscar una via de desenvolupament econòmic i social, de propugnar un model territorial, al servei de les persones. La inèrcia, el "mercat", comporten un risc de dependència, de suburbialització, de degradació del medi, de despersonalització. Qui tingui voluntat d'evitar-ho trobarà en El Maresme. Diversificació econòmica i aprofitament intensiu del territori dades informatives, elements de judici i claus d'interpretació. [Enric Lluch i Martín, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra]