en matèria d’exclusió social i econòmica per la posada en marxa del Tractat de Maastrich, el qual va ser signat, precisament, per a enfortir la unió social de la comunitat europea. En el capítol quart, S. Duncan passa pel sedàs els models socials que prescindeixen de la incidència d’altres factors que no siguin el treball remunerat i les relacions patriarcal hegemòniques arreu, tot i que segons l’autor, prenen formes ben diverses d’un lloc a altre. El capítol cinquè, fa referència a la discriminació laboral de les lesbianes a tots els països, la qual cosa, segons G. Valentine hauria de tenir solució mitjançant l’aplicació de polítiques transnacionals adients. Finalment, el darrer capítol d’aquest primer bloc, a càrrec de Jeanne Fagnani, fa la comparança entre les pautes de fertilitat i les trajectòries professionals dels progenitors a Alemanya i França.

Els capítols del 7 al 14 formen el segon bloc de contribucions, les quals prenen àmbits infraestatals com a base de comparació espacial. La comparació interregional dintre d’un mateix país és la metodologia predominant. És el cas del capítol de M. André, en el qual analitza les altes taxes d’activitat femenina, d’una banda, i de fecunditat i natalitat, d’altra, a Portugal, més aviat des d’una perspectiva de contextualització històrica dels factors que

intervenen en aquest exemple contradictori amb l’evolució experimentada en els països del nord d’Europa. Seguidament, J. Schmude estudia l’evolució de les taxes d’ocupació i segregació laboral femenina de les dues Alemanyes de 1945 ençà. Sense deixar el cas alemany, E. Humbeck passa revista al procés d’integració social de les dones tailandeses casades amb alemanys, d’acord amb informes governamentals, estudis de diverses ONG, així com de les respostes de les pròpies interessades en les entrevistes. Amb aquesta contribució s’esgoten les comparacions interregionals pròpiament dites per passar, en els capítols següents del bloc, a estudis de llocs.

Així P. Vinay, en el capítol 10, tracta la temàtica de la necessitat de reorganitzar l’ús del temps i els horaris dels serveis com a mitjà per a incrementar la participació de la dona en el món laboral, sobretot en societats on encara es dóna molta importància als valors familiars i al rol de la dona a l’àmbit familiar. Tot seguit, J. Droogleever analitza les pautes d’integració de la dona en el món laboral assalariat a l’àrea metropolitana d’Amsterdam. L’autora mostra com el nivell de vida i la classe social de les famílies, de conjunt amb l’entorn urbà específic de residència, és un factor clau a l’hora de decidir els objectius laborals de les dones.