Fa molts anys, potser des de les acaballes dels anys setanta del segle passat, les professores Janice Monk i M. Dolors Garcia Ramon van tenir l’encert d’introduir la temàtica de la desigualtat de gènere en la recerca geogràfica i, en especial, el de la inferioritat a la qual ha estat condemnat el gènere femení a les societats occidentals contemporànies. La dimensió espacial dels estudis empesos en aquesta direcció per les dues autores, ha estat una constant d’aleshores ençà i els ha individualitzat plenament en el món acadèmic respecte de treballs de temàtica similar desenvolupats en clau sociològica o etnogràfica, des de temps més reculats encara. Bona prova del relleu que ha pres l’enfocament genèric en la recerca geogràfica contemporània va ser la creació de la Comissió de la Geografia del Gènere de la Unió Geogràfica Internacional. Durant molts anys, la professora Monk n’ha ocupat la presidència, mentre la professora Garcia Ramon la recolzava a la secretaria.

L’edició del llibre que resumiré ha estat possible gràcies a diversos factors encadenats. D’antuvi, per la profunditat intel·lectual i sensibilitat humana de les curadores. Són qualitats les quals, enfortides i augmentades, han permès la difusió de les seves recerques i arrossegar altres

investigadors i investigadores en la mateixa direcció. La munió de geògrafes i geògrafs especialitzats avui en la geografia del gènere és el millor exponent i resultat dels dos factors previs i la pedrera de la qual han seleccionat els autors i les autores dels articles que s’apleguen sota el lema de les polítiques laborals dels estats membres de la Unió Europea i la seva incidència en la vida quotidiana de les dones.

Les curadores han volgut diversificar al màxim l’origen estatal de l’autoria de les contribucions al llibre per tal de contrastar el millor possible les realitats diverses que s’hi encabeixen. Així, en els capítols de l’1 al 6 s’hi destaquen les divergències i punts de trobada de les polítiques dels països membres de la Unió Europea a gratcient. Aquest objectiu queda ben explícit en el capítol primer, a càrrec de Monk i Garcia, en el qual s’esquematitzen les diferències en les pautes de treball i ús del temps de les dones a Europa, a més a més d’explicitar la metodologia seguida per a recollir l’aplec de treballs. Sense sortir del context de constatació de convergències i diversitats interestatals, la contribució d’E. Kofman i R. Sales va a l’encalç del tema de les polítiques de benestar social, per donar pas a la de D. Vaiou relatiu a les conseqüències produïdes