Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Francesc López i Palomeque; Roser Majoral i Moliné: La Vall d’Aran. Medi físic i transformació econòmica. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1982 (Col. Catalunya comarcal); XII + 363 p. Pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. ISBN 84-500-5332-3.   Conclusions dels autors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

A l'hora de preveure les perspectives de l'economia de la comarca, cal plantejar-se si l'estructura econòmica hi serà la mateixa i si els diversos sectors hi tindran un comportament semblant al que han tingut fins ara pel que fa a la producció i a l'ocupació de la població. Es podrien establir dues hipòtesis, que comprendrien les diverses possibilitats.

Segons la hipòtesi A, si la conjuntura externa fos molt desfavorable al moviment turístic, tindríem un estancament de la població, o un lleuger augment. Hi hauria un fre a l'afluència de visitants, i, per tant, els llocs de treball podrien disminuir. Aquesta situació externa negativa actuaria alhora com a retenidor de la població, car desapareixerien l'atracció externa i, per tant, les possibilitats d’emigració de la població aranesa. D’alguna manera la situació d’aquests darrers anys apunta cap a aquesta situació. No hi ha, però, una tendència clara i definidora en aquest sentit.

Segons la hipòtesi B, tot i que aquests últims anys les campanyes turístiques han estat irregulars, hi ha la possibilitat que en el futur el turisme a l'Aran augmenti, és a dir, que continués el model vigent fins a l'any 1978.

 

Això tindria com a resultat final un augment continuat de la població, una especialització en l'estructura econòmica que encara faria més dependent la vall i un augment de la urbanització. Els límits d’aquest model serien en el mateix estrangulació del sistema: la destrucció o la deformació dels factors d’atracció del turisme, que provocarien una saturació d’aquest o fins una recessió i tot. Evidentment, aquest seria el cas límit en el context de la hipòtesi.

Al marge del contingut massa rígid de tots dos plantejaments, cal dir que aquests darrers tres anys han significat un període de crisi respecte al període anterior, que cal emmarcar en la crisi econòmica general. També cal considerar la situació actual com un atzucac davant el futur, i que no es veu cap tendència clara i definida. En canvi, és evident que, al marge de la seva intensitat, l'activitat turística a la vall és irreversible, i que en uns moments com aquests les activitats tradicionals actuen com a esmorteïdores de la situació. Això fa pensar que per a preparar-se més bé per al futur, s’haurien d’aconseguir un major equilibri i una diversificació més grans de l'estructura econòmica. [Francesc López i Roser Majoral]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
28 de febrer de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat