Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Francesc López i Palomeque; Roser Majoral i Moliné: La Vall d’Aran. Medi físic i transformació econòmica. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1982 (Col. Catalunya comarcal); XII + 363 p. Pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. ISBN 84-500-5332-3.   Conclusions dels autors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

Cal preguntar-se ara quines són les causes i les raons d’aquesta evolució dels sectors productius i de la població a la Vall d’Aran. En línies generals, cal considerar que al llarg d’aquest segle l'economia aranesa ha passat de ser una economia de subsistència a articular-se en un espai econòmic superior. En realitat, aquest fenomen s’ha esdevingut a tota la zona pirinenca. Les noves activitats econòmiques a la vall obeeixen a una explotació dels recursos naturals de la comarca feta a instàncies de fora. Així, gairebé tot el capital invertit en els sectors hidroelèctric, turístic i de la construcció és de fora de la comarca, bé que de manera puntual hi hagi una inversió pública important en el sector turisme. La forta demanda de llocs de treball generada per aquests sectors va provocar un corrent immigratori, que en part es va assentar a la vall. Un fort contingent de treballadors, però, acudeixen a la comarca per temporades. Enfront d’això, el sector agrari, on pràcticament nomes hi ha capital i població ocupada aranesos, ha anat disminuint tant en valors absoluts com en valors relatius.

 

Per a establir quines són les perspectives de futur, cal preveure el comportament dels diversos factors que determinen l'estructura econòmica comarcal. És important que, a l'hora de fer aquestes consideracions, es tingui en compte la capacitat de les diverses activitats econòmiques per a la fixació de la població a la comarca.

D’una banda, l'estructura agrària i ramadera actual a la comarca (explotacions, producció, comercialització, etc.), no permet de fixar-hi una població important. La població activa del sector primari, doncs, que el 1975 era de 365 persones, és a dir el 19,1 %, disminuirà i serà

difícil de substituir-la, atesa l'elevada edat mitjana dels ramaders. De l'altra, l'aprofitament més gran de prats, pastures, etc., que es preveu com a possibilitat de futur, implicaria una racionalització de la intensificació i, per tant, influiria en la producció final, però no com a factor d’ocupació de població activa. És important de subratllar també que bona part d’aquestes activitats es fan actualment a

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
28 de febrer de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat