Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Francesc López i Palomeque; Roser Majoral i Moliné: La Vall d’Aran. Medi físic i transformació econòmica. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1982 (Col. Catalunya comarcal); XII + 363 p. Pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. ISBN 84-500-5332-3. | Conclusions dels autors : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 |
la comarca tenia lloc durant tot l'any. Aquests últims deu anys, però, predomina el turisme d’hivern, bé que també cal valorar el turisme d’estiu i el turisme francès. El dinamisme del sector turístic, a més d’haver desenvolupat la construcció, ha fet créixer el comerç i aparèixer nous serveis. Bona part de l'activitat comercial, sobretot del Baix Aran, és en funció dels habitants dels pobles veïns francesos, que, atesa la proximitat de la frontera, compren regularment a Les i a Bossost. A pesar del desenvolupament de l'activitat econòmica, la xarxa viaria i els mitjans de transport, així com altres serveis i equipaments socials (per exemple la sanitat), encara són deficients. A la distància als centres més importants de producció i consum, cal afegir-hi les deficiències de les carreteres d’accés. Al llarg de la història recent, en la relació entre recursos i població s’observen uns períodes crítics que han provocat moviments d’emigració, o bé, al contrari, en altres circumstàncies, moviments d’immigració. Aquests períodes coincideixen amb la |
tendència de les activitats econòmiques descrita breument, i, en última instància, de l'explotació dels recursos de la vall. Com a xifres de referència, cal assenyalar que al començament de segle la vall tenia 6.389 habitants i que el sector primari era la base de l'economia. Una producció agrària limitada i una atracció externa van provocar uns corrents emigratoris. El 1940 la vall va arribar als 4.681 habitants, si be aquest cens no és fiable per les condicions sociopolítiques que l'envolten. La fase de construcció de les centrals hidroelèctriques provoca, amb l'arribada de forts contingents de població forana, un estancament de la població (6.555 habitants el 1950; 6.525 el 1960), i eviti que la població global continues disminuint a causa de les fortes pèrdues per emigració. Acabades les grans obres i en la dècada dels seixanta, hi hagué una altra disminució molt important de la població, que de 6.525 habitants passi a 5.055 deu anys després. És a partir del 1970 quan es torna a estabilitzar i augmenta lentament. l'activitat turística i les seves conseqüències en foren la causa. A aquest esquema interpretatiu, cal afegir-hi els moviments interns de la població, és a dir, la forta concentració en els nuclis més importants. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 28 de febrer de 2013 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |