temps parcial, sobretot per actius joves, que tenen com a ocupació principal un treball en el sector hidroelèctric, en el turisme o en la construcció. Lligat amb la producció del sector primari i en unes condicions de més producció, hi hauria la possibilitat d’establir indústries làcties a la comarca mateix, malgrat els precedents que el ram hi té.

Les possibilitats d’explotació dels recursos hidrològics són pràcticament exhaurides. Nomes resten per fer alguns aprofitaments puntuals. Aquesta activitat productiva, per tant, mantindrà el nivell d’ocupació actual, al voltant dels 150 treballadors.

Pel que fa als minerals, cal mantenir l'esperança que puguin ser explotats en un context favorable. Cal pensar, però, en la possible incompatibilitat amb altres activitats, com per exemple el turisme.

La transformació d’una matèria primera de la vall com ho és la fusta podria revitalitzar el sector secundari i ser un factor de creació de llocs de treball. Tanmateix caldria anar més enllà d’una primera transformació.

El turisme, que ha estat el sector dinamitzador aquesta darrera dècada de l'economia de la Vall d’Aran i que cal considerar com a inductor d’altres activitats, ha actuat com un factor de retenció de la població i evitat que continués la tendència negativa dels anys seixanta. El 1975 ocupava, juntament amb el comerç, 374 persones, és a dir el 19,7 % de la població activa, tot i que comptant-hi els treballadors eventuals la xifra se situaria entre 500 i 600 actius. La resta del sector terciari ocupava 483 treballadors, és a dir el 25,83 %, mentre que el sector secundari n’ocupava 682, això és el 35,82 %, la meitat gairebé dels quals treballaven en la construcció. Aquesta xifra era variable segons les obres en curs i l'estacionalitat. En qualsevol cas, també, com en el turisme l'any 1975, la xifra real, incloent-hi els treballadors eventuals, sobrepassava els 500. Bé que l'activitat turística ha generat llocs de treball a la vall, cal considerar que és el sector més fràgil davant els possibles canvis conjunturals, i, per tant, l'economia aranesa té un grau important de dependència externa.