En definitiva, els autors de l’obra descriuen, mitjançant la consulta a diverses fonts documentals dipositades a l’Arxiu Nacional d’Andorra i a la Biblioteca Nacional, la utilització d’estadístiques i d’entrevistes, com el territori andorrà és un reflex de les relacions espacials al llarg de cent anys. L’organització territorial ha canviat, amb el pas del temps, vers una estructura adaptada als processos econòmics generals i específics. L’evolució de l’estructura econòmica d’Andorra i la implantació de les activitats empresarials en el territori han condicionat el model territorial de forma especial. L’evolució ha suposat un procés de terciarització de l’economia, basat en la indústria turística i també de comerç al detall, això ha provocat un canvi en l’estructura del país pirinenc, no solament des del punt de vista territorial, sinó també social i ambiental. Entre els efectes del model econòmic actual, en podríem destacar l’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat, amb un fort impacte paisatgístic, la proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic, alhora que el cost del sòl també

impedeix el desenvolupament d’altres sectors econòmics menys rendibles, com ara l’agrari i l’industrial; sense oblidar tampoc la sobreexplotació dels recursos naturals i els efectes negatius que això comporta sobre el paisatge i el patrimoni natural.

Davant d’aquesta situació, es pot considerar primordial adoptar una estratègia d’ordenació del territori que conjugui els principis de sostenibilitat i de creixement, en la qual hi ha de tenir cabuda un nou model de desenvolupament que contribueixi, des de l’ordenació del territori (entre altres coses, perquè fins al 2000 no s’ha aprovat cap legislació que reguli el creixement urbanístic dels comuns), a reduir els desequilibris territorials d’Andorra (els passos fronterers d’entrada a Espanya (la Farga de Moles) i França (Pas de la Casa) són les úniques connexions d’Andorra amb els països veïns, i estan units per una carretera que s’ha anat millorant per intentar fer-ne la circulació més fluida). [Esteve Dot Jutglà; Departament de Geografia (UAB); ressenya recollida a Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52 (2008) p. 149-151]