contrapartida per la concessió, ocasiona la vitalització d’Andorra en termes de creació de serveis. Aquest és el cas, per exemple, de la penetració del turisme francès cap a Espanya a través del Pas de la Casa en direcció a la Seu d’Urgell. El moment de conjuntura política d’Andorra en el període d’entreguerres és també bàsic (tal com passà en altres països com ara Suïssa) i essencial perquè l’activitat turística no hi quedi anul·lada. De fet, en aquell moment, el desenvolupament turístic lligat al fenomen comercial és un dels factors que condicionen l’adaptació a les noves necessitats d’una societat en procés de canvi. Això coincideix amb l’arribada d’una important allau d’immigrants per treballar-hi, la qual cosa provoca que la població andorrana comenci a estrangeritzar-se (a principis del segle XXI, la nacionalitat andorrana, amb el 36% de la població total, és superada per l’espanyola, amb el 38%, i seguida pels portuguesos, amb l’11%).

En una segona fase, el caràcter organitzatiu es caracteritza precisament per una evolució accelerada del sector terciari. Sáez, que és l’encarregat de fer la descripció des de l’any 1970 fins a finals del segle XX, ens informa de la conversió del país en oferent i demandant de serveis. Les dues primeres dècades

tractades en aquesta part (anys setanta i vuitanta), es poden valorar com a determinants per a l’afermament del model econòmic i el manteniment d’una dinàmica de fort creixement que porten el país a uns nivells de renda notablement alts. Paral·lelament, aquesta evolució també és el fonament de la creació d’unes estructures polítiques i administratives i d’un aparell estatal i de prestació de serveis imprescindibles en un estat modern. A posteriori, durant la dècada de 1990, l’evolució seguida pel teixit econòmic del Principat porta a una manifesta consolidació del model de desenvolupament basat en una economia de serveis adreçada a una demanda procedent de l’exterior. Tot plegat es concreta en el pes predominant dels sectors del comerç, el turisme, l’activitat financera i, en menor mesura, la construcció. Cal remarcar que, en el cas del sector primari, el conreu de tabac havia estat exclusiu i important, però aquesta activitat ha anat disminuint. En aquest moment, es posa de manifest, per la disminució del dinamisme demogràfic i empresarial, l’assoliment de la fase de maduresa avançada de l’estructura productiva del Principat. Això dificulta les possibilitats de renovació i de rellançament d’una nova fase expansiva, amb una intensitat equiparable a etapes anteriors.