L’obra titulada El segle XX: la modernització d’Andorra permet recórrer el període de creixement social i econòmic que experimenta el Principat d’Andorra durant el segle XX i, alhora, analitzar també els processos que han determinat el canvi radical en l’organització del país. El treball és el resultat d’un projecte encomanat i finançat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, i s’ha dut a terme entre els anys 2001 i 2003 per l’equip integrat per Dolors Comas d’Argemir, Joan Josep Pujadas i Xavier Sáez, amb la coordinació de Maria Jesús Lluelles.

L’obra presenta una estructura amb dos blocs. El primer fa referència als processos econòmics i socials del segle XX des d’un punt de vista històric i econòmic, i el segon és un estudi etnogràfic que, a través d’una metodologia qualitativa amb forma d’entrevistes, s’endinsa en la lògica interna del país i de la seva gent. En general, tots dos blocs presenten temàtiques diferents, com ara la posició en relació amb el medi físic, la població, els sectors econòmics, les infraestructures, els serveis públics, les institucions i la vida política, el model fiscal, entre altres.

Al primer bloc de l’estudi, s’hi expliquen els mecanismes d’adaptació de l’economia tradicional de muntanya andorrana, enfrontada a principis de segle XX a una crisi irreversible que determina l’abandonament progressiu de les activitats relatives a l’agricultura i la ramaderia. En conseqüència, el sistema de vida andorrà s’adapta al canvi. En una primera fase, el país actua com a reserva de recursos naturals, bàsicament energia hidroelèctrica. La mateixa Lluelles, que és l’encarregada de descriure els anys que van de la dècada de 1900 fins a la de 1970, ens planteja la importància de l’element estructurant en l’adaptació que suposa FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA). En aquest sentit, l’autora posa l’èmfasi en el tret definidor de FHASA en el procés de canvi de la història andorrana, remarcant que, en la dècada dels anys trenta, actua com a autèntic revulsiu en el canvi socioeconòmic i d’obertura al món exterior. Per aquest motiu, el període que va dels anys 1929 al 1935 és plantejat com la base del canvi, ja que es posa fi al despoblament a causa de la recessió econòmica iniciada a finals del segle XIX. Altrament, l’obertura i la construcció de diversos trams de carretera com a