5. Tots urbans, tots mestissos. La barreja entre barcelonins i no barcelonins, autòctons i hippies, europeus i estrangers que transforma i dinamitza les comarques, malgrat els recels i les resistències locals.

6. Cultures no capitalines, encara estem vius! Els pobles, les viles i les ciutats mitjanes i petites que, malgrat la pressió dels productes forans, creen fires, festes, música i manifestacions de la cultura petita i, també, de la gran cultura, inclosa la política.

7. La reserva, les ciutats i la capital. El pes excessiu del pop barceloní que eclipsa les ciutats mitjanes i petites, les quals conserven, amb tot, un gran poder de dinamització i urbanització i una clau, doncs, per trencar les inèrcies més negatives.

Atesa la complexitat de situacions i vicissituds que es viu a l’espai no metropolità i del repte que suposa articular-la sobre el

paper, triar una fórmula narrativa a través de breus apartats per fer-ho és tot un encert. El conjunt de les trenta-cinc estampes permet fer un plaent recorregut per la conjuntura que estan passant un bon nombre de societats i d’espais d’arreu de Catalunya i descobrir, veritablement, el valuós paper que tenen en la marxa del país. Potser s’hi troba a faltar, per part de l’assagista, unes últimes consideracions que resumeixin les impressions recollides a les trenta-cinc etapes d’aquest engrescador viatge.

Si amb la lectura del llibre s’aconsegueix que el lector comenci a veure la realitat no metropolitana amb altres ulls i amb una sensibilitat més conscient i respectuosa, podrem dir que la pretensió última d’aquest assaig haurà estat sobradament satisfeta. De moment, la confecció d’una segona edició de l’assaig durant l’any 2000 sembla que és un bon senyal de l’acollida que ha tingut. [David Pavon; Departament de Geografia (UdG); ressenya recollida de Documents d’Anàlisi Geogràfica, 38 (2001) p. 157-9]