L’interès per descriure i analitzar les relacions i influències mútues que es produeixen, a nivell de Catalunya, entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta del país es remunta moltes dècades enrere. És un tema que desperta les inquietuds d’amplis sectors socials i dels investigadors provinents de les disciplines científiques més diverses: economistes, urbanistes, sociòlegs, historiadors… També dels geògrafs. Nogensmenys, aquest fenomen, amb tot el que suposa, és, probablement, el que té unes plasmacions territorials més evidents.

És des d’aquesta perspectiva que es pot entendre l’elaboració, per part d’Ignasi Aldomà, de l’assaig Amb el permís de Barcelona. L’altra societat urbana (obra finalista del premi Josep Vallverdú de l’any 1998). Ignasi Aldomà és doctor en Geografia i Ordenació del Territori per les universitats de Barcelona i Montpeller, i obtingué el màster de desenvolupament agrari a l’Institut Agronòmic Mediterrani d’aquesta ciutat francesa. Ha dut a terme nombrosos estudis sobre les àrees rurals que es mouen entre el camp de l’economia agrària, l’ordenació i el reconeixement del territori i el desenvolupament rural, sobretot centrat a les terres de Ponent. Els treballs elaborats sobre la Noguera, el Pla d’Urgell i el Solsonès en

són bons testimonis. Recentment ha estat publicada, amb retocs, la seva tesi Definició i anàlisi de les àrees rurals desafavorides a Catalunya, presentada a la Universitat de Barcelona el 1990 [La crisi de la CatalunyaRural. Lleida: Pagès Editors, 1999; 383 p.]. A l’actualitat exerceix la seva tasca docent dins el Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.

Amb aquest assaig, l’autor vol posar de relleu la diversitat de situacions i realitats que viuen, al tombant del segle XXI, els espais catalans que existeixen més enllà de l’àrea metropolitana barcelonina. Sense negar la influència cada cop més creixent que té Barcelona i la seva perifèria sobre la resta de Catalunya, la intenció bàsica del llibre és transmetre la idea de diferenciació i d’autonomia que encara tenen les persones i els territoris «no barcelonins». Aquest objectiu fonamental, per ell mateix, converteix l’assaig en una reivindicació a favor d’una part molt important del país que sovint queda subsumida, massa a la lleugera, com a apèndix davant la projecció, tant interior com exterior, que adquireix Barcelona. Es vol deixar clar que la importància aclaparadora que té la capital i la seva perifèria en el conjunt del país no justifica eludir l’existència d’altres espais curulls d’iniciatives i activitats que han de ser considerats.