A través de l’argumentació de l’obra es vol rebutjar la visió reduccionista i bucòlica que sovint es té des dels àmbits capitalins respecte a l’extraradi rural. És una percepció que va des de veure el medi rural com a subministrador i reserva dels recursos més variats (aigua, matèries primeres per a la indústria, natura, paisatge…), fins a percebre’l com a mera «postal» on perviuen oficis i cultures del passat.

Per desenvolupar l’argument de l’assaig, Aldomà estructura el llibre en trenta-cinc breus estampes independents que volen il·lustrar el gran nombre de matisos, interpretacions i processos que perfilen la realitat del país no metropolità. Són estampes que s’apropen a les situacions específiques (socials, econòmiques, culturals, ambientals, infraestructurals…) positives o no, que travessen àrees particulars del país. Per tant, a la majoria d’aquestes estampes es fa una anàlisi sintètica d’una situació particular on es barreja, per una banda, la component territorial i, per l’altra, la component sectorial. A tall d’exemple es poden destacar estampes dedicades a temes tan diversos com: la

recessió demogràfica dels pobles petits; les experiències industrials que s’han volgut implementar en algunes àrees rurals; el món cooperatiu; la dinàmica de certs productes agraris (vi del Priorat, cereals de la Segarra o fruites del Segrià, porc d’Osona…); polèmiques tan conegudes com la introducció de l’ós al Pirineu, la construcció de pistes d’esquí, la urbanització de paratges o la creació de grans infraestructures com el tren d’alta velocitat; el fenomen de la segona residència; el paper de la premsa comarcal; les dinàmiques urbanes i els fluxos que també existeixen fora de l’àrea metropolitana; algunes de les iniciatives culturals sorgides en aquests espais… Són estampes en les quals no es fa una descripció freda i asèptica del fet, sinó que l’autor s’hi implica directament i aboca moltes de les seves reflexions personals, algunes fruit de la seva experiència viscuda. A cadascuna d’elles es barreja encertadament l’exposició de dades, les aportacions indirectes d’una trentena de testimonis recollits per a l’ocasió, la citació d’estudis precedents i els comentaris del propi autor. Amb tots aquests ingredients a la mà no és difícil que se susciti la reflexió paral·lela del propi lector.