Tanmateix, alguns dels títols d’aquestes estampes són prou suggerents i desperten un neguit massa temptador com per abandonar la lectura del llibre. A través d’ells es destil·la una certa intencionalitat per part de l’assagista que es veu ratificada amb el tractament que es dóna al contingut de cada estampa. Encapçalaments com els següents en són una bona mostra: «La indústria rural no és cap regal», «Gent jove, pa tou: la cresta del rock», «L’esquí: mannà per a avui, ciment per a demà», «Cada ciutat una capital i tota la comarca una ciutat», «”La terra enterra”, amb la benedicció de Brussel·les» o «Els “camacus” asfalten la reserva: la segona residència».

Tot i l’autonomia que té cada estampa per se, a l’obra s’han agrupat en set blocs que atorguen més vertebració i coherència a aquesta imatge que es vol aportar de la societat no metropolitana com a multiforme i en transformació. A cada bloc va associada una gran idea sobre els fenòmens, les realitats i les mutacions que afecten l’espai català no metropolità. Són idees que ja es formulen al preludi de l’assaig.

1. Cròniques de la crisi rural. La persistència en bona part de les comarques interiors dels problemes de la decadència demogràfica i econòmica, que es tradueix en un procés d’abandonament quasi irreversible dels pobles petits i les masies.

2. Darrers pagesos, pagesos moderns. El model d’agricultura industrial que provoca la desaparició de la pagesia, mentre aquesta transforma les seves funcions productives i la seva relació amb el territori.

3. Terres promeses: La indústria i el turisme. Els fracassos, però també les iniciatives reeixides d’industrialització protagonitzades per alguns pobles i viles interiors, mentre el turisme esdevé la gran alternativa redemptora de la crisi rural.

4. Recursos limitats, ambicions il·limitades. El consum desenfrenat del territori i els seus recursos, sense que ni des de la metròpoli, ni des de les mateixes comarques es posi atenció en els equilibris ambientals i la riquesa biològica.