Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Maria de Bolòs i Capdevila (dir.): Manual de ciencia del paisaje. Barcelona: Masson, 1992, 273 p. Pròleg de Joan Vilà-Valentí. ISBN 84-311-0595-X.   Ressenya de D. Molina (1993) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

molta precisió els tipus de paisatge sense donar gaire importància a les gradacions. En aquest cas, la classificació per dominància d'elements sembla la més encertada en els aspectes d'integració del medi social. Aquesta incertesa comença des del moment en què es vol delimitar la naturalitat o artificialitat d'un paisatge, tema força polèmic on encara no s'ha dit l'última paraula i sobre el qual costa d'esbrinar elements nous en el manual. De tota manera és ben cert que el llibre vol exposar una visió de l'extens material sobre aquest camp sense entrar en discussions filosoficocientífiques.

L'extensa gamma de possibilitats metodològiques que ens donen són útils per escollir aquella més adequada per a cada cas. Partint d'un esquema general com és el d'anàlisi, diagnosi, correcció d'impactes, prognosi i síntesi, se citen diferents opcions en cada nivell de treball destinades a assolir l'establiment dels paisatges i la protecció davant la intervenció humana en la major part dels casos. L'estructura esquematitzada del manual permet donar una idea global a l'autor dels elements essencials per a realitzar estudis sobre el paisatge d'una forma forca practica i aplicativa, però caldria incidir més en la fixació d'uns objectius d'intervenció que condicionaran la metodologia a utilitzar.

 

Els diferents mètodes que s'hi citen se'ns mostren deslligats, quan a vegades seria força profitós combinar diferents metodologies per arribar a unes conclusions desitjades. En aquest sentit, no és bo diferenciar les avaluacions d'impacte ambiental d'una planificació global, més extensament exposada a la tercera part del llibre.

Sovint, cal no considerar les actuacions sobre un paisatge a partir d'una escrupolosa anàlisi i deducció de l'evolució, com una simple operació estètica, sinó que convé integrar aquesta actuació dins un marc general de planificació del territori on cal tenir molt en compte els diferents sistemes paisatgístics i el seu estat en funció de les necessitats humanes, que són en definitiva les que el fan canviar de forma important en períodes cronològics curts.

El caràcter aplicatiu del manual el fa molt útil en estudis del paisatge lligats a la realitat i als conflictes actuals en el medi ambient, però aquesta gran especificitat en alguns casos pot ser perillosa si no es tenen perspectives més amplies del tema concret que s'està treballant. Es el cas que a vegades és important donar una resposta segura i immediata al problema, tal com assenyala X.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de maig de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat