Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Maria de Bolòs i Capdevila (dir.): Manual de ciencia del paisaje. Barcelona: Masson, 1992, 273 p. Pròleg de Joan Vilà-Valentí. ISBN 84-311-0595-X. | Ressenya de D. Molina (1993) : pàg. 1 · 2 · 3 |
Aquest manual reflecteix estructuradament tot allò que cal saber sobre el paisatge, des dels antecedents històrics en l'estudi d'aquesta ciència fins als aspectes metodològics i aplicatius d'aquest camp envers la problemàtica de l'equilibri societat-medi natural. La pretensió d'abastar tots els aspectes de la ciència del paisatge, fa que ens trobem davant d'un llibre en certs punts un xic superficial, però que respon a la voluntat dels autors de fer un manual i no un volum enciclopèdic on càpiga tot. És per això que al final de cada capítol se cita un seguit de bibliografia, més o menys abundosa depenent de la densitat del tema, per ampliar coneixements. En aquest mateix sentit, en tractar-se d'un manual sobre paisatge amb un esperit integrador de moltes altres ciències, com bé ens assenyalen els autors, resulta summament esquemàtic en la seva estructura. En la primera part, Maria de Bolòs introdueix el lector en matèria, tant en el sentit de l'evolució històrica, en les diferents escoles, com en l'explicació dels components bàsics que són necessaris per comprendre els diversos sistemes d'un paisatge. |
La segona part, la més extensa, ens mostra unes de les moltes formes de classificació del paisatge que els autors han considerat més importants, tant en els aspectes de dominància d'elements (M.T. Bovet i J. Ribas), com per les característiques espacials (M. de Bolós), o bé segons una escala cronològica (M. de Bolós), o segons la funcionalitat (M.T. Bovet). En aquest punt ens adonem de la complexitat en la caracterització de paisatges i la seva classificació, a causa de la gran quantitat d'elements que intervenen i depenent de la voluntat del científic de centrar-se sobre uns o altres. Les tipologies resultants són forca diferents en funció dels elements en què s'hagi incidit més. En el manual notem una certa tendència a centrar-se sobre elements naturals del medi tocant menys extensament l'àmbit antropicosocial. Tot i que en dues classificacions és considerat com a element fonamental, se centra el protagonisme de la gènesi i dinàmica del paisatge en els elements naturals. Com a tota classificació, i més accentuat en el cas del paisatge, és difícil delimitar fronteres entre els diferents sistemes; és per això que sobten els tipus de classificacions que volen caracteritzar amb |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 30 de maig de 2012 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |