les realitats coetànies així com un renovellament dels estudis corogràfics i cartogràfics i, per acabar, en les aportacions de la Il·lustració, les quals signifiquen una anàlisi renovada de la realitat caracteritzada per l’abundor de produccions de la mena d’itineraris i guies de camins, de diccionaris geogràfics, de llibres de viatges i obres corogràfiques regionals, locals o de conjunt. Aquesta abundor de productes significarà una clara renovació corogràfica, la qual cosa, juntament amb un notable desenvolupament de la cartografia, contribuirà a situar el coneixement geogràfic d’Espanya a les portes dels estudis contemporanis.

En el capítol 4 es contempla la primera fase de la geografia contemporània espanyola que l’autor situa a la primera meitat del segle XIX. L’obra d’Isidoro de Antillón mereix un apartat específic per l’esforç ordenador que va suposar així com la tasca de compilació informativa efectuada per Pascual Madoz en el domini de l’estadística i Francisco Coello en el de la cartografia. L’autor remarca que aquests treballs van permetre un major coneixement d’Espanya i constitueixen les primeres etapes en la pruïja d’elaborar una “Geografía de España” més sistemàtica i que fes possible la realització d’una geografia general o temàtica de tot el país.

En el capítol 5 s’abasta una de les etapes més esponeroses en el coneixement geogràfic d’Espanya a mesura que aquest es va sistematitzant a partir de les propostes de l’etapa anterior. L’autor posa de manifest el context en el qual va tenir lloc aquesta elaboració d’una “Geografía de España” moderna i, en aquest context, assenyala el paper d’institucions com l’Instituto Geográfico y Estadístico, l’Instituto Geológico y Minero o la Sociedad Geogràfica de Madrid. La renovació pedagògica és resseguida de manera especial perquè implicarà el progrés de la geografia quan la preocupació per l’ensenyament porti alguns pedagogs a convertir-se en investigadors de la realitat espanyola. El període abastat en el capítol 5 veurà l’aparició de nous conceptes en l’anàlisi del nostre país així com una nova visió del seu relleu que comportarà, per exemple, la “descoberta” de la Meseta. Durant aquesta etapa seran publicades obres sobre el conjunt d’Espanya entre les quals l’autor destaca la Reseña geogràfica y estadística, el Resumen fisiográfico de Dantín Cerezeda i, molt especialment, les dues obres de Martín Echevarría, les quals són considerades com el final d’un procés d’incubació d’un model prou sòlid per al coneixement geogràfic de la realitat espanyola.