més visible l’orientació que anomenem temàtica a mesura que anem avançant en la seqüència de la seva vida i en l’aprofundiment en els seus diversos i múltiples horitzons professionals. En qualsevol cas, convé ressaltar que des del punt de vista del mètode la pauta amb que hem treballat ha estat sempre la mateixa: d’una banda, hem tractat de recollir la memòria viva del personatge, a traves d’una sèrie de converses en profunditat i que, en el seu conjunt, han abraçat tot el seu itinerari vital; de l’altra, hem complementat la informació a través d’una recerca documental que ha pres com a referència bàsica els seus materials escrits i les seves publicacions, de difusió àmplia o restringida, i tant de caràcter tècnic i científic com merament divulgatiu.

En darrera instancia, el text final ha estat sotmès a la consideració crítica del propi interessat, com també a la lectura de diverses persones que, per raó del tracte o del coneixement directe d’Albert Serratosa, han pogut fer aportacions d’un gran interès per millorar, en un sentit qualitatiu, el contingut i l’abast de l’obra present. Una menció particular hem de fer, en aquest sentit, de les reflexions que ens ha aportat Rafael Giménez Capdevila, sobre la base d’una atenta lectura

crítica de l’original, i de les suggestions sobre el treball que hem rebut, en moments diversos de la seva realització, per part d’Àngel Simon Grimaldos i de Salvador Tarragó Cid.

Com a cloenda de la introducció, voldríem referir-nos a una faceta del nostre personatge que, probablement, cridarà l’atenció del lector a mesura que s’endinsi en el llibre. Ens referim a la circumstància de constatar que, darrere la figura que ens ocupa, i més enllà del seu perfil com a tècnic, va emergint, de forma clara i progressiva, un autèntic pensador. És a dir, algú que posa sempre les idees en el punt de partida de l’acció: sigui, aquesta acció, de projecció limitada o de gran abast. La constatació és, a criteri nostre, especialment important. Sobretot, si tenim en compte que Albert Serratosa es defineix essencialment com a urbanista, i que l’urbanisme, al cap i a la fi, no és altra cosa que una manera de pensar la ciutat i el territori.

Sobre aquesta base, titular l’obra Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa ens ha semblat que era la manera més coherent de reflectir el propòsit que ens guiava, i de fer evident l’orientació que hem tractat de donar al llibre en conjunt. [Joan Tort i Rosa Català]