El gran nombre de dades estadístiques aplegades i la seva diversitat converteixen l’Estadística territorial de Pedro Moreno en un dels grans documents estadístics de la Catalunya de mitjan segle XIX. Una obra que, tal com s’assenyala a l’estudi introductori, «mereix un lloc digne entre les grans elaboracions estadístiques d’una part del territori català, realitzades a mitjan segle XIX: la de l’economista Laureà Figuerola (1849) i les de l’urbanista Ildefons Cerdà (1855, 1859 i 1867)». Tot i estar basada, fonamentalment, en fonts de caire fiscal, l’obra de Pedro Moreno constitueix una documentació estadística de primer ordre sobre una part substancial del territori català. D’altra banda, tenint present la dispersió i pèrdua d’una part dels fons documentals de l’Administració provincial d’Hisenda de Barcelona, constitueix un mitjà fonamental per a conèixer la base estadística a partir de la qual es va efectuar, aleshores, el repartiment de la Contribució Territorial en aquesta província.

Partint del municipi com a unitat estadística bàsica, Pedro Moreno va aplegar tot un seguit de dades relatives a la riquesa territorial dels diferents municipis que integraven la província de Barcelona el 1858. Unes dades que constitueixen un veritable tresor per a tots aquells estudiosos interessats a conèixer el territori i el paisatge d’una part o del conjunt de la província de Barcelona a mitjan segle XIX. Així al llarg dels 25 quadres estadístics a doble pàgina que la composen, es proporciona una detallada informació sobre els principals tipus de cultius (superfície, la riquesa estimada pel geòmetra i la seva carrega fiscal); sobre el bestiar existent (nombre de caps i la seva carrega fiscal); i sobre la riquesa urbana, que comprèn els edificis destinats a habitatge situats en nuclis urbans, els esparsos en el camp i els destinats a usos industrials (en tots tres casos s’hi indica el nombre i la seva càrrega fiscal).