Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Lluís Casassas i Simó: El Lluçanès. Evolució entre 1950 i 1970. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana - Rafael Dalmau, 1975; 208 p. ISBN 84-232-0330-1. | Resum de l'autor : pàg. 1 · 2 · 3 |
6. Sense voler recomençar la discussió sobre la preexistència del mercat organitzador d'una comarca, o de la comarca que provoca la formació d'un mercat, sí que pot afirmar-se que sense un centre organitzador no és possible la formació d'una comarca. I ja s'ha dit abans que el problema del Lluçanès ha estat l'absència d'un centre comarcal antic i amb la suficient capacitat per a afaiçonar la terra circumdant. Segurament, aquest és el factor més important que ha contribuït a la debilitació de la realitat comarcal lluçanesa. Pels motius que s'han estudiat, Prats no ha pogut realitzar el paper de centre comarcal: el resultat ha estat l'existència d'una comarca poc coherent, que molt difícilment ha resistit les forces centrífugues que maldaven per a incorporar-se'n trossos. 7. Malgrat aquestes forces desagregadores (Vic, Manresa, Berga); malgrat el pes creixent de la metròpolis llunyana; malgrat que els seus habitants es mouen en òrbites econòmiques i culturals diferents i la direcció de les quals tenen sentits moltes vegades divergents, els homes del Lluçanès han mantingut una solidaritat, uns vincles |
psicològics ferms, que inclús avui sobten i que són, de fet, el més ferm sustentacle de la comarca lluçanesa. 8. Ara bé, només amb la solidaritat comarcal no n'hi ha prou per a bastir una societat comarcal oberta i dinàmica. La vida actual, de perfeccionaments tècnics condicionant tota la marxa econòmica, cultural, mèdica, requereix unes inversions que el Lluçanès tot sol és incapaç de fornir. Ja hi ha sectors en els quals s'obre pas la idea d'una labor col·lectiva i coordinada, per exemple els estudis efectuats en vista a 1'agençament hospitalari d'Osona. Però en aquest punt es xoca amb la dificultat més gran. Les inversions a efectuar depassen inclús les possibilitats dels centres comarcals intermedis, com per exemple Vic, Berga o Manresa. I a part del problema de les inversions hi ha el de la vida mateixa d'una ciutat mitjana, a la qual és difícil d'adaptar els professionals i altres categories de ciutadans formats en la gran ciutat metropolitana. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 30 de desembre de 2010 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |