1. D'un punt de vista geogràfic és molt difícil precisar els límits del Lluçanès. Però és que tampoc no es pretenia definir-los, ja que -i sembla que és el que es desprèn de tot el context d'aquesta obra- els límits de qualsevol comarca són múltiples i dinàmics: és impossible tancar l'activitat d'un home en un clos on li seria amputada tota possibilitat d'eclosió de la seva personalitat.

2. No es pot desconèixer el pes dels condicionaments físics. El Lluçanès és una petita comarca amb la seva individualitat, per l'existència d'uns elements físics donats per la naturalesa: morfologia, clima, sòls, rieres... Han canviat els modes d'explotació de la terra, els sistemes d'organització social, han variat les orientacions jurídiques i les subjeccions a diferents poders.

Però el Lluçanès és d'una manera diferent a les altres comarques veïnes, per 1'existència de tots aquests elements físics citats.

3. El pes del passat històric també s'hi deixa sentir. Tot i no haver format mai una entitat

vigorosa des del punt de vista polític o administratiu, hi ha hagut tota una vida en comú, sotmesa als mateixos esdeveniments, que ha fet que els habitants del Lluçanès hagin adquirit consciència de pertànyer a un mateix cos.

4. La mateixa existència d'aquesta consciència comuna ha creat un sentit de solidaritat que ha donat a la comarca una certa homogeneïtat, la qual no ha estat capaç de totes maneres de crear una veritable comarca, per la manca d'altres elements que després es diran.

5. Al Lluçanès sempre li ha mancat la capacitat superior de decisió, o sigui, el poder, tant en el seu aspecte polític com financer o econòmic. Incorporat a més àmplies unitats -comtats, vegueries, províncies, etc.-, sempre ha estat dividit. Mai no ha existit un òrgan central lluçanès que fes sentir el pes i la veu de la comarca en els centres de decisió. Aquest és, encara avui, un dels factors que impedeixen un desenvo- lupament ràpid i intens de la comarca.