Amb una gran sensibilitat geogràfica, adquirida en la tasca continuada de recerca i d’estudi, de conjunt amb la no menor de pedagògica, fruit de l’entusiasme docent, Terán ha pogut vèncer la diversitat de problemes, tan grans, que planteja la confecció d’un manual seriós de geografia descriptiva. No és feina fàcil, de cap manera, el treball de selecció i actualització que basteix l’estructura d’un bon manual, una dificultat que puja de grau en autors com Terán, tan significat per l’autoexigència que s’imposa. M’adono perfectament que temes pel cap baix senzills i fressats han estat objecte de llargues vigílies d’estudi, per tal de conduir-los a una destil·lació acurada. Sobre el solatge de Terán, percolat rere molts anys de dedicació a temàtiques geogràfiques, la selecta retorta del seu pensament ha rebut l’esponerosa càrrega de lectures recents i d’estudi de molts llibres, de monogràfics i d’articles de revista, així com de l’arsenal de dades derivades de publicacions oficials amb garantia i prestigi. Sobre l’espirituós producte del serpentí va actuar, una i altra volta, un esperit crític fi i depurat, poc avingut amb conformitats fàcils.

Assumptes que en altres manuals s’esbandeixen sense miraments, o es deixen de banda, han estat plantejats per Terán com a veritables problemes, i, per això mateix, motiu d’escorcolls i consultes a l’encalç de la millor solució. Com a exemple d’aquesta escrupolositat de Terán, molt sovint lacerant, poso per cas un del qual he estat testimoni: el del seu neguit per la grafia perfecta, per al públic espanyol, de la toponímia. En assumptes o temàtiques opinables, com pot

ser l’explicació de determinades formes terrestres i fenòmens climatològics, ha sospesat acuradament les autoritats més reconegudes abans d’adoptar el seu posicionament particular.

Terán hauria pogut oferir al lector passavolant, el que entén de llibres mitjançant ullades bellugadisses en fullejar-los, un mitjà per a calibrar fàcilment el treball que li ha exigit el llibre: senzillament amb la llista o referència del material remenat, llegit i digerit per a portar-lo a bon port. Tanmateix i sortosament, Terán, amb bon seny, prescindeix de les vestidures ostentoses desacreditades pels abusos dels bibliografomania. Per a jutjar el llibre de Terán no n’hi ha prou amb la corredissa acomodatícia de donar una ullada a l’índex i bibliografia. D’aquesta no n’hi ha. I d’aquell només trobareu el que es correspon amb un llibre magistral, d’arquitectura senzilla i que no pretén esbalair amb “originalitats” de sumari. Per a jutjar el llibre de Terán cal llegir-lo de cap a peus. Una empresa prou grata, atès com la seva àmplia i universal matèria s’expressa en la forma feta i dreta d’un bon estilista.

En la fàcies geogràfica de les unitats que Terán proposa als efectes descriptius, els fets que deixen una petjada més fonda, els que perfilen i caracteritzen de manera més nítida, són els de consistència temporal absoluta i més que certa. Aquests fets geogràfics, modeladors i de relativa permanència, els quals l’autor estudia amb major cura i deteniment, són els que determinen veritablement la fesomia