Ens encarem amb un manual de geografia de caient universitari, pletòric de qualitats positives, però... amb un defecte, a parer meu, de títol que no he d’amagar, entre d’altres raons per tal d’empaitar el clarobscur, element engrescador tant en la pintura com en les recensions de llibres.

Siguin quins siguin els records que ens suggereixi la Imago Mundi més coneguda, la de Pierre d’Ailly [Petrus Aliacus], per molt que la humanitat li degui pel seu aplec d’errades, tan ben aprofitat per Colom, no crec que valgui la pena ressuscitar un títol tan ranci per a un llibre de geografia moderna, per a un llibre de contingut ben diferent del que va inspirar, en bona mesura, la “erudición a la violeta” del famós almirall. Fins i tot prescindint del culte al passat, el títol d’Imatge del Món fa més per a un Atles que no pas per a un llibre científic o d’informació explicativa com és el de Terán. El subtítol de Geografía Universal ja és més habitual i menys “novetat”. També cal posar-li un “però”. Per a la persona desproveïda de prejudicis sobre l’aplicació, només interessat, dels continguts de la geografia, aquella adjectivació pot ser equívoca, atès que tan universal és l’estudi dels fets geogràfics generalitzats a tot el globus (Geografia general) com l’estudi de la seva actuació sintètica en qualsevol de les unitats geogràfiques predeterminades en què es divideix la Terra.

No m’afiguro per què els editors han fugit del títol tan corrent de Geografia descriptiva. Reconec que descriure no és explicar. Però

sabem de totes passades que els llibres amb aquesta denominació tenen un contingut ben emmarcat: descriure bo i explicant la diversitat de fesomies, encunyades per fets còsmics o per l’activitat humana, de les múltiples parts en què es parcel·la la Terra amb la finalitat d’estudiar la seva superfície.

Una altra concessió dels editors que rancieja és la il·lustració que decora les portades d’Imago Mundi. Si és marca de fàbrica, la seva expressivitat i simbolisme encaixa perfectament amb un llibre de geografia total. S’hi representa el tità Atles, el que va ser condemnat per Zeus olímpic a portar o suportar amb el cap i els braços la vastitud dels cels, de la manera com ho fa l’anomenat Atles Farnesi, conservat al Museu Nacional de Nàpols. Com un home barbut agenollat sota el pes del Globus celest. És el que va manllevar Antonio Lafreri per a ornar la portada d’un aplec de mapes d’autors diversos que va confegir cap a l’any 1542.

Terán és un professor de geografia foguejat que ha pensat sempre, en redactar els seus manuals, en el nivell dels lectors als quals van dirigits. Com a catedràtic d’ensenyament mitjà, va confegir textos que, malgrat “no ser de text”, es van imposar amb gran acceptació. Com a catedràtic de la Universidad de Madrid, ofereix un Imago Mundi, manual de qualitat universitària magnífic, que resultarà de consulta imprescindible per als estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres, i per això mateix, també ho serà en l’àmbit dels encuriosits, amb exigència, per l’estudi de la Terra en el seu vessant geogràfic.