economia autosuficient: el molí de sal, el molí fariner, el molí de pinso, el molí pelador i un segon molí de sal.

Aquest capítol central del llibre continua amb el procediment emprat per a l’elaboració de la sal, que dóna testimoni de l’estacionalitat d’aquesta activitat, dels procediments artesanals de l’explotació i del transport amb bast i amb carros tibats per bous primer i amb camió després. S’ocupa, així mateix, de l’evolució històrica, des que començà l’explotació industrial el segle XIX, per bé que hom fa referència a força més enllà quan un deia que s’extreia sal d’amagat, car era cobejada des d’antic. Hi ha, també, un apartat dedicat als aspectes econòmics de l’explotació i a la distribució geogràfica de la producció, fruit de les dades compreses entre 1948 i 1954, procedents de l’arxiu particular de Josep Roca, en Pepe de cal Gravat, i reproduïdes als annexos [p. 51-53].

Aquest annexos es complementen amb l’anàlisi química de la composició de la sal i un vocabulari bàsic que ens explica com s’afluixava la sal quan plovia i complicava el procés d’elaboració, que l’aigua-sal és la variant dialectal local de l’aigua salada i que quan s’evaporava hom deia: l’aigua d’aquella era ja ha salinat.

Aquest treball va rebre un accèssit al XIII Premi Pau Vila del Centre Excursionista de Catalunya i va ser publicat a Muntanya, núm. 761 (febrer 1989). Els textos del llibret ressenyat són de Ventura Roca i Joan Tort; els plànols i els dibuixos, de Ramon Sala; les fotografies antigues, de l’Arxiu de la família Roca (d’Oliana); i la maquetació, de Josep Maria Domènech.

Si llegiu el llibre, us agrada i us vénen ganes d’anar al Salí de Cambrils, esteu de sort. El Centre de Natura d’Odèn hi organitza visites guiades a l’estiu (la resta de l’any, concertades). [Enric Bertran, diada de Sant Miquel de 2010]