van publicar una primera tongada de materials, facilitats per l’enginyer Victoriano Muñoz Oms (1900-2000), el director efectiu del Pla, en edició a càrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques l’any 1982.

Noves troballes, i el dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la resta de documentació conservada per Muñoz Oms, han fet possible la publicació que ara comento. Josep M. Carreras i Jordi Bernat en van avançar una premonició en la conferència que van pronunciar en el marc del seminari “Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori des de Cerdà als nostres dies” organitzat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori el curs 1996-97 i que va ser recollida en l’oportuna publicació. Més endavant, la geògrafa Pilar Riera s’ha integrat en l’equip que ha culminat la publicació de la gairebé totalitat dels materials que van ser elaborats per al Pla general. És un llibre pulcrament editat, amb el concurs d’abundosa il·lustració i taules estadístiques, la qual cosa facilita la lectura i comprensió d’un text que els autors han procurat –i crec que aconseguit– mantenir en un to alhora rigorós i amable. El repte d’arranjar sistemàticament tots els materials en una obra que evités l’estigma del dossier documental, com si fos dirigit a un petit cercle d’especialistes, ha estat superat completament.

El llibre El Pla general d’obres públiques de 1935: política, infraestructures i territori, s’estructura en cinc apartats, uns annexos i un DVD. Els tres apartats que segueixen la introducció fan referència a la planificació d’obres públiques, als antecedents de la planificació d’infraestructures a l’Estat espanyol i al context polític i administratiu de Catalunya als anys trenta. D’aquestes planes, val la pena reproduir el paràgraf que millor defineix el context conceptual del Pla: “...és un pla d’infraestructures, sense cap espurna de planificació territorial ni urbanística, que se centra en dotar el país d’una xarxa de carreteres, de ports, aeroports, d’obres hidràuliques, de regatge, amb una visió omnicomprensiva, estructuradora, però sense entrar en cap moment en el debat teòric de la planificació territorial...” [18] I és per això que, sense perdre de vista aquesta singularitat fonamental, El Pla general d’obres públiques és un document crucial en la història del pensament territorial de Catalunya del període republicà, perfectament equiparable al Regional Planning dels germans Rubió i Tudurí, el projecte de la Ciutat del Repòs i Vacances i el Pla Macià del GATCPAC, la Divisió territorial de Catalunya de l’equip dirigit per Pau Vila i el llibre Visió Econòmica de Catalunya de Lluís Creus i Vidal.