Si van caldre quaranta anys per a ressuscitar el Pla general d’obres públiques de 1935, per a completar la publicació de la totalitat dels materials que va generar poc se n’ha faltat a duplicar-los. En efecte, la confecció del Pla, ordenada pel conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, Joan Vallès i Pujals, en data de 17 de juliol de 1935, era en vies d’acabament quan les eleccions de febrer de 1936, amb el canvi de govern consegüent, l’aixecament militar del 18 de juliol i la guerra civil que va seguir i, finalment, la desaparició de la Generalitat i l’anul·lació de l’autonomia a partir de començaments de 1939, “van interrompre brutalment el camí iniciat, fins a l’extrem de portar a l’oblit àdhuc l’existència d’aquests treballs, llevat del mapa de camins de Catalunya a escala 1:200 000 publicat l’any 1936 i que gaudeix d’una merescuda anomenada entre els especialistes”. Així és com el text de presentació –atribuït a Rafael Pujol i Marigot– de l’edició facsímil de la “Memòria de la Secció de Camins”, publicada per la Diputació de Barcelona l’any 1977 com aportació al Congrés de Cultura Catalana, recordava el passeig per ultratomba sofert pel document.

La “Memòria de la Secció de Camins”, però, era una part molt petita del Pla, per bé que va ser la que va assolir un desenvolupament gairebé complet, atesa la seva transcendència, en cas d’aplicació, com a

pal·liatiu de l’atur creixent que patia la societat catalana a mitjan dels anys trenta. Ultra aquella secció, el Pla general d’obres públiques constava de deu altres seccions o plans sectorials: Telèfons, Ferrocarrils, Ports i serveis marítims, Aeroports i rutes aèries, Regadius i grans obres hidràuliques, Abastaments d’aigua potable, Clavegueram, evacuació i depuració d’aigües residuals, Endegaments, defenses i embelliment de rius, Sanejament de terrenys i Electrificació rural. El juny de 1936, ben diversament al cas de la de Camins, els treballs d’algunes seccions no passaven de escorcolls del que calia fer, mentre que altres es trobaven en etapes intermèdies d’elaboració en base a la informació recollida mitjançant enquesta municipal i altres fonts.

Els dos paràgrafs antecedents eren d’inserció obligada per a introduir el context en el qual s’ha desenvolupat la gestació del llibre El Pla general d’obres públiques de 1935: política, infraestructures i territori, atès que ve a culminar una recerca infatigable iniciada fa molts anys, des d’aquell 1977 tan significat, per aplegar, ordenar i sistematitzar la documentació del Pla deixada gairebé a la mà de Déu des de l’estiu de 1936. Fruit de les indagacions primerenques, dos dels autors del llibre actual, l’economista Josep M. Carreras i l’arquitecte Jordi Bernat, de conjunt amb el biòleg Josep M. Camarasa,