En contemplar una capelleta romànica aclofada en una vall pirinenca no hi hauria pas qui pogués imaginar que les lesenes, les fornícules i les arcuacions obrades en pedra, en mur i en absis tenen llur ascendència en les planes al·luvials de Mesopotàmia.

Aquestes terres asiàtiques desproveïdes de fusta i sense pedra foren constructores amb maó i toves. Tals materials els obligaren en palaus i temples a construir grans panys de paret i a cobrir amb voltes. Per a dissimular els murs vastíssims inventaren les ratlles de maons sortints, que originaren aquells elements decoratius, els quals, estesos per Pèrsia i Àsia Menor, a la llarga s'aclimataren a Bizanci, d'on passaren a Itàlia. A la península veïna els susdits elements arquitectònics reaccionaren segons els materials que trobava a mà: la pedra al sud, l'argila a la plana del Po i les dels rius que s'hi solden. A Catalunya, terra muntanyosa, on la roca aflora pertot, aquells retalls de l'arquitectura mesopotàmica floriren en pedra. La pedra, en certes obres, arriba a recordar, per la talla, el maó o la tova. És curiós remarcar que el

primer art romànic, tal com es pot veure a la carta geogràfica que Puig i Cadafalch ens dóna de la seva àrea de dispersió, floreix més esponerosament que enlloc als massissos muntanyosos. Ultra Catalunya hom pot observar que la màxima densitat d'esglésies d'aquest tipus es troba als vessants italians dels Alps, als engorjats del Roine i de la Saona, a les Ardenes i a la fossa tectònica del Rin. Veritat és que a la Gàl·lia i a Germània les esglésies romàniques monjoien un camí fecund ja des dels temps prehistòrics en manifestacions humanes de tota mena: la ruta Roine - Saona - Rin.

L'embrancament de la decoració de llunyana soca mesopotàmica té, però, una rama insospitada en l'art mudèjar espanyol, que l'autor situa amb tota claredat com a provinent, pel nord de l'Àfrica, d'aquelles terres asiàtiques a través de la civilització. De manera que mentre per la Mediterrània septentrional el transmissor fou el cristianisme, per la Mediterrània meridional fou l'islamisme.