El debat de les comarques: una intervenció documentada

Aquest debat segueix obert i trigarà a cloure's; per bé que haurà d'ésser tancat algun dia, però ja amb solucions pràctiques i harmòniques que facilitin el govern i l'administració de Catalunya.

Josep Iglésies, prou ben conegut pels seus assaigs geogràfics de les terres tarragonines, ens ha donat suara un llibre d'unes 120 planes, en format gran, on estudia meticulosament l'evolució històrica de la Delimitació del Camp de Tarragona. Fora d'alguns capítols d'El Vallès, de Mn. Font i Saguer, no hi ha a la bibliografia catalana res que s'assembli a aquesta monografia sobre una demarcació comarcal. Per a trobar-li parió caldria fer referència al llibre de Gallois, Régions et noms de pays, possiblement no conegut del nostre autor, puix altrament s'hi referiria en alguna de les seves nombroses cites. Amb tot, la seva aportació catalana al tema de les delimitacions comarcals, pot ben figurar al costat del vell mestre de la geografia francesa. Amb aquesta apreciació ja declarem el valor que al nostre entendre té el llibre de

l'Iglésies, i aquest valor li ve de la documentació seriosa que ha tingut a mà, del coneixement personal dels territoris de què parla i del mètode aciençat amb què ha portat a cap recerques i estudis.

De primer antuvi, l'autor cerca els elements d'una delimitació del Camp com a comarca natural en la geologia, la configuració del terreny, el clima, la vegetació i incidentalment en les relacions humanes. Amb aquests components, estableix la comarca natural. Això el porta, per raons de veïnatge, a demarcar les subcomarques veïnes com la Conca de Barberà, les muntanyes de Prades, i, àdhuc, a senyalar divisòries naturals del Penedès, la Segarra i la Castellania.

Josep Iglésies és decidit partidari de la comarca natural. Nosaltres, que hem llegit el volum amb un cordial interès, ens ha semblat que potser hi hagi un equívoc en la seva generalització geogràfica de la comarca, i que aquest sigui confondre-la amb la regió natural. Aquesta, al nostre entendre, és més fàcilment delimitable, a causa de l'extensió, la qual permet, comunament, de poder fer distincions climàtiques, tectòniques i