terres que donen el vi han fomentat les denominacions d'Alt Priorat i Baix Priorat, constituint aquell el cor de la contrada, per més que els seus habitants rebutgen la doble distinció i es tenen ells i els seus vins per prioratins únics. Però l'Iglésies, davant d'una realitat tan reduïda, i encara de contorns esfumadissos, es decanta per l'establiment d'una comarca natural. I amb raons d'ordre històric, d'ordre geològic i orogràfic i, també, d'ordre vinícola, l'eixampla a tota la conca del riu Siurana. Així, enclou la clapa collitera de condicions enològiques equivalents, més extensa que la porció estrictament cartoixana, dins una faixa d'altres terres més ampla al nord i a l'est i menys al sud i a l'oest, de manera que la porció originària no ocupa sinó una tercera part, aproximadament, de la comarca hidrogràfica. Perquè cap vinater no s'alarmi, direm que l'autor no prejutja en cap cas la qüestió vinícola; fins diu i tot, potser amb exageració, que no li sembla, «la qualitat del vi, una dada prou científica per a procedir a la delimitació».

Ja tenim la comarca natural del Priorat delimitada; però, aquesta comarca, àdhuc considerant-la com a secundària, ¿respon a una realitat humana present? Josep Iglésies ens diu que l'existència d'una vila-mercat constitueix una caracterització concreta d'una comarca; doncs bé: al Priorat no creiem que existeixi aquest centre mercader, perquè Falset, si no tingués l'organisme judicial ni el

petit mercat que fa, ben poc moviment tindria. Àdhuc els magatzemistes de vi han abandonat la població. La seva estació ferroviària, amb diversos jocs de vies per a un tràfic important, resta buida quasi sempre, i l'herba creix en les entrevies auxiliars. Els productes de les terres prioratines fan cap a Reus, i amb ells hi va la gent per negocis i a fer compres. Aquesta ciutat del Camp és realment la capital de la "comarca natural" del Siurana. Ara com ara, la delimitació pot servir-nos per a entendre'ns, per a tenir un nom que ens permeti de localitzar els fets geogràfics; cosa molt necessària en la imprecisió de la majoria de les denominacions comarcals o geogràfiques.

Certament, la «comarca natural» queda amb aquest treball neta i clara; però no es pas, al nostre entendre, una veritable comarca, una unitat antropogeogràfica, per dir-ho amb un mot bàrbar; és, més aviat, un d'aquells nuclis de dispersió comarcal típics. Amb tot, aquesta nova intervenció valuosa de l'autor en el debat de les comarques, el situa com un especialista meritíssim en estudis comarcals.

[Pau Vila, ressenya publicada a La Publicitat, 24 de juliol de 1930 amb el títol: "El debat de les comarques: el Priorat"; reimprès a Visions geogràfiques de Catalunya, vol. II (1963), pp. 167-171, amb el títol "El Priorat i el seu terme"]