En el cor d'aquestes terres, a mitjans del segle XII, uns eremites hi iniciaren la vida monàstica. En començar el segle següent, això donà lloc a què es constituís la mongia cartoixana d'Scala Dei, concentradora, més tard, del monaquisme acollit a les estretes valls de la conca del Siurana. El cenobi posseí en la seva rodalia una extensió de terres que anaven des del marge esquerre del riu Montsant fins a la vall del riu Costiella, dins la qual avui hi ha els pobles: de la Morera, la Vilella Alta, Poboleda, Torroja, Gratallops, Porrera i una part del terme de Bellmunt. Les terres d'aquests termes són formades en llur major part per pissarres primàries, que el pagès en diu llicorelles, enlairades per un aixecament esberlador de la crosta triàsica que les cobria, de la qual les lliuraren després els elements atmosfèrics ensems que afaiçonaven en pujols de forts vessants aquelles roques paleozoiques, dures però esfulladisses. Val a dir, però, que la llicorella va més enllà d'aquests pobles, i que, àdhuc, dins llurs termes hi ha terrenys d'altres menes. La descomposició de les formacions triàsiques ha donat lloc a l'existència d'una terra argiloarenosa: el panàs, abundós prop del Montsant.

El prior de la Cartoixa tenia la senyoria d'aquestes terres, en les quals, per llur composició, pel clima i per un treball pacient

del pagès que cercava més la qualitat que la quantitat, s'hi donava un vi exquisit, únic a Catalunya en graduació, aroma i ranciors. Ben tost aquest brou prengué anomenada i escampa el nom del Priorat d'Scala Dei, el propietari en gran part del producte. Desapareguts els senyorius, el nom de «vi del Priorat» es mantingué per ell sol, com una marca, a la qual denominació s'havien ja acollit o s'hi acollien els pobles veïns productors de vins iguals i similars, la qual cosa va fer que el terme del Priorat s'estengués a expressar terres de més enllà dels set pobles de la dominicatura cartoixana. Tenim, doncs, que una expressió demarcadora d'origen senyorial, passa a ésser, per la característica de la seva producció vinícola, el nom d'una contrada major; si bé imprecisa, perquè depèn dels estiregassaments que li donen els pobles interessats per a valorar llurs vins. El fet, però, que la qualitat depengui de les condicions geopaleozoiques, del seu relleu i de l'exposició d'aquest, limita forçosament l'extensió de la clapa vitícola. Prenent per guia les dades de les anàlisis enològiques, incompletes encara, caldria eliminar del Priorat històric tota la part muntanyosa del Montsant i allargassar-lo pel sud fins a Masroig, Capçanes i Falset, fent-hi entrar per ponent la Vilella Baixa. L'agermanament de la demarcació que va donar lloc al nom i les