La pujada que porta des de Figueres al castell de Sant Ferran és el gran mirador de la Plana de l'Alt Empordà, una de les quatre o cinc talaies més enaltides per Pla. Des d'allí, va gosar escriure allò tan impresentable com enervant: "l'atracció admirativa d'aquest paisatge és tan forta, que demana una vida tranquil·la i la realitat d'una positiva renda" (*). La fascinació de Pla pel Terraprim d'Empordà fou notable: "el motiu és clar: el relatiu aïllament (...). És a dir, hi ha un moment en què els paisatges empordanesos del litoral (i fins i tot part dels de terra endins) es comencen a desdibuixar, per causa de la pressió turística i urbana, i l'autor recorre als paisatges que encara mantenen allò que ell considera essencial." [78] "I tot plegat en el context d'un conjunt de petites valls i de lleugeres ondulacions del relleu: un model de paisatge vers el qual el nostre autor té una clara inclinació." [80]

"Quan [Pla] parla del seu paisatge, es refereix fonamentalment a Palafrugell i la seva rodalia" i, "en particular, la caracterització del seu país es produeix d'una manera molt clara i precisa en relació amb l'Empordanet, que eleva a la categoria de mite. A l'efecte crea el seu propi imaginari comarcal basat en una divisió peculiar de l'espai que al seu torn es correspon amb uns patrons paisatgístics determinats" [85]. La importància capital d'aquest àmbit relativament petit dins el conjunt empordanès en l'obra de Pla és remarcat pels nostres autors en dedicar-li la meitat d'aquelles seixanta planes efectives de

la segona part del llibre. Destaquen aproximacions dignes de geografia regional clàssica: "Palafrugell es configura com el centre del territori; és a dir, el nexe d'unió entre dos paisatges que es refonen l'un amb l'altre a l'indret determinat de la vila" [86].

Sigui com sigui, Pla identifica Palafrugell amb el paisatge del sud de l'Empordanet. En relació amb alguns referents bàsics, com el paratge de Sant Sebastià, "l'alfa i l'omega del seu univers" [89], i el mar de Tamariu, Llafranc i Calella obert als seus peus, "Pla incorpora una reflexió d'abast més general: si el territori canvia, canvia també el paisatge íntim -en clau palafrugellenca- que representen tots aquests llocs? La resposta de l'escriptor sembla anar en la direcció de negar-ho: malgrat que el territori s'urbanitzi, el paisatge de la memòria continua estant allà, significant allò mateix." [95]

Amb l'enfilall d'interpolacions, comentaris i escolis efectuats ratlles amunt n'hi haurà prou per a mostrar l'esforç de sistematització esmerçat per Valerià Paül i Joan Tort en aquesta guia que volia ser un atles i ha esdevingut un àlbum de l'elaboració cultural del territori de l'Empordà per Josep Pla. Sigui com vulgui, els lectors en trauran molt bon partit per a entendre com "l'Empordà de Josep Pla no és tan sols una imatge: és una manera d'expressar que hi ha coses d'aquesta particular geografia que només amb Pla i a partir de Pla podem captar en tota la seva plenitud" [123]. Deixeu-vos-hi portar...

[Pau Alegre, 21 d'abril de 2009]