rellisca sobiranament si no va emmarcat per la ruralitat del seu rodal. Posem per cas, els horts. La passió de Pla pels horts era notòria. Humanitzen l'entorn urbà per contrast amb la brutalitat del maó i el ciment i com a exponent del jardí mediterrani més genuí (*). "L'hort és, per a Pla, un exemple extraordinàriament representatiu d'un concepte, una eina elemental i quotidiana capaç d'introduir ordre en el caos preexistent", diran els nostres autors més endavant [35]. Tot això perquè "el paisatge humanitzat, creació del pagès, és aquí 'ordenat', 'útil', 'bell', 'harmònic', 'adorable', etc.," [19] i " pagès, paisatge i propietat són conceptes indissociables" [20]. El petit propietari de Llofriu es desfà en elogis per la petita propietat pagesa, la qual considera predominant a tot l'Empordà, amb un corol·lari estètic evident: "per a l'autor, la diversitat paisatgística és la clau de la diversitat dels matisos del gust" [22]. En altres termes, deixeu-me afegir, ve a ser la transposició de la segona llei de la termodinàmica al paisatge: "L'Empordà, doncs, és un país que tendeix a la petita propietat, això és el que explica la seva bellesa. La petita propietat és la diversitat." (**)
 

La memòria històrica del paisatge de Pla té dos grans referents positius, palpables i, com de ben segur remataria, ineluctables (*): la persistència del dret romà i el record de l'alliberament de la propietat dels mals usos feudals. Fora d'això, el tractament del pas del temps en la seva obra sol ser de to pairalista -tan descordat com vulgueu- i mai no es va inclinar, ni li va convenir, a mostrar la seva estructura social tan desigual (**). A curt termini, s'embadalia pels efectes cromàtics, gairebé a la manera impressionista, produïts pels canvis estacionals en els verals pels quals transitava més sovint. "La recomanació genèrica sol ser un passeig a peu, agafat amb prou calma com per poder mirar assossegadament el paisatge" [27]. Però de la dimensió espacial de Josep Pla no són pas les passejades allò que ha interessat més Paül i Tort. Són els llocs preeminents els que gaudeixen de totes les preferències malgrat que Pla tan aviat aconsellava els miradors com els avorria expressament. En aquest context, és ben encertada la remarca: "en qualsevol cas, la preferència per aquestes talaies ha donat lloc a una teorització recent per part d'Eliseu Carbonell (***) que considera aquests miradors com a fites en el paisatge."