"Fins a quin punt és coherent -ens podem ara preguntar- que un autor que es defineix a sí mateix com a realista sigui subjectiu en els seus textos geogràfics?" [30] Potser no sigui gaire encertat de contraposar realisme i subjectivisme. Com tampoc no li quadra el naturalisme, el qual era avorrit per Pla per allò que "implica la descripció i el reconeixement de la claveguera -petita o grossa- en la qual ens movem". Ja he esmentat el seu refús per a contemplar la societat en la seva complexitat classista i restar ancorat en una simplicitat estamental ideal. Una dualitat que encaixa, més aviat, amb la concepció més romàntica de la natura humana, no pas amb la barroca. Realista, impressionista, romàntic, naturalista... "de fet, en la seva aproximació a la realitat, també hi és ell, i no només la realitat." [31]

La segona part de l'obra [39-122], com ja he dit, és dedicada a resseguir els llocs empordanesos més destacats en l'obra de Pla amb detall de la seva localització, l'accés i els fragments de la seva obra que en fan referència més contundent. En total són vint indrets presentats en altres tantes planes, força denses, val a dir, encapçalades per la fotografia identificadora de l'indret. Sense deixar d'estirar les reflexions encetades a la primera part sobre la concepció del paisatge de Pla, la seixantena de planes de text efectiu encabit en aquesta segona part serveixen per

a justificar la tria de talaies i camins seleccionats en el marc de la divisió comarcal de l'Empordà proposada pel mateix Josep Pla, sense amagar que "a propòsit de la divisió en comarques, Pla va etzibar frases molt contundents contra persones desconeixedores de la geografia empordanesa i va tendir, per regla general, a justificar els àmbits comarcals en funció del paisatge" [52]. En base a un parell d'indicacions a El meu país i Viatge a la Catalunya Vella (*) Paül i Tort recreen una divisió de l'Empordà en quatre grans comarques paisatgístiques: la Plana de l'Alt Empordà, és a dir la comarca administrativa del mateix nom tret del "panorama" pirinenc i la llenca costanera de Port Bou fins a Cadaqués la qual era considerada per Pla com a part inalienable del Vallespir; el Terraprim d'Empordà, amb capitalitat a Banyoles, a cavall de les del Pla de l'Estany i el Gironès -un parell de demarcacions artificioses per al gust de Pla- i un retall de l'Alt Empordà; i l'Empordanet, o l'Empordà Petit, subdividit en dues meitats, de Palafrugell i Sant Sebastià cap amunt, contemplat des del Pedró de Pals amb el teló de fons del Montgrí, i de Palafrugell cap avall però no més enllà de Palamós atès que l'àmbit estès des de les Gavarres fins a Sant Feliu de Guíxols el considerava de ple dins de la comarca paisatgística de la Selva.