encara, Nogué i Vicente presenten la situació de l'Àfrica subsahariana en termes d'"exclusió [regional] dels fluxos de riquesa i de nul·litat política o geoestratègica" [p. 114; èmfasi de la revisora]. Aquest encaix del continent deixa fora de joc la manera com la misèria extrema i la marginació han estat produïdes pel capitalisme neoliberal de bracet amb les persistents relacions de poder (neo)colonials. Aquestes geografies són indestriables del funcionament del capitalisme; no en rauen fora. Així mateix, aquest encaix exigeix una resposta a la qüestió de qui decideix els interessos polítics i geoestratègics a escala global. Implícitament, Nogué i Vicente mesuren el valor de l'Àfrica subsahariana en els termes definits pel capitalisme global des d'occident: presenten la posició canviant d'àmbits de pobresa extrema a Àfrica i altres sectors del "Tercer Món" com el d'un desplaçament des de situacions de "dependència" en el marc de la divisió internacional del treball cap a altres de "irrellevants" [p. 114]. Hom no podrà deixar de pensar, irrellevants per a qui?

Els autors repassen les polèmiques arrossegades de fa temps en geografia política i geopolítica en relació amb les aportacions més recents de la teoria crítica geopolítica, però obliden mirar amb ull deconstructiu les categories conceptual bàsiques emprades en el llibre. L'encaix que fan de l'Àfrica subsahariana n'és un exemple,

com també ho és l'ús del "caos" com a descriptor de la geopolítica actual. El concepte de "geopolítica del caos" és una caixa negra en la qual caben una bona colla d'aspectes, però m'intriga saber de la manera com aprofundirà el debat. El caos polític i econòmic presentat pels autors en contrast implícit respecte de l'ordenament i claredat que presentava la política de la Guerra Freda, per una banda, i de la transnacionalització legal i formal dels règims de producció, consum i inversió durant els darrers decennis. Això obre dicotomies problemàtiques que eludeixen (1) les continuïtats dels poders globals d'abans i després de 1989 i (2) les interconnexions entre el cantó públic del capital financer global (good corporate citizens) i les monstruoses transaccions econòmiques associades, posem per cas, amb el narcotràfic.

Malgrat les objeccions posades a la seva definició de "geopolítica del caos", aquesta obra farà un bon paper en els intercanvis entre els geògrafs polítics i els teòrics de la geopolítica d'una banda i altra de l'Atlàntic. Els estudiants i els investigadors nord-americans i europeus, així com els grups de recerca d'Amèrica Llatina, en trauran un bon partit. [Lise Nelson; Department of Geography; University of Oregon; Eugene, OR. Recensió publicada a The Professional Geographer, 56 (2004), pp. 588-560; versió catalana de P. Alegre (2009)]