correctes a un determinat nivell, no han estat relligades en un apartat dedicat a l'anàlisi sistemàtica sobre la manera com es desempalleguen el poder i la sobirania en el context de la globalització i a escales diverses. Una anàlisi d'aquesta mena hauria d'analitzar la "resistència local" en relació amb les institucions supranacionals amb l'objectiu d'aclarir la naturalesa de la sobirania en el Nou Ordre Mundial.

La implicació més important i explícita en les controvèrsies actuals en geografia històrica i en geopolítica es dóna a la secció dedicada a la "geografia del caos" així com pel concepte de terrae incognitae presentat pels autors al capítol quart [p. 111]. La seva concepció de "territoris/espais desconeguts" en l'ordenament mundial contemporani s'engalza

en la noció de mapes mentals del món com a patró de mesura dels canvis geopolítics: "En aquest llibre proposem la reaparició de noves ‘terres desconegudes' en els nostres mapes, les quals no tenen gairebé res a veure amb aquelles terres desconegudes que ornaven els mapes medievals o aquells espais en blanc del mapa d'Àfrica que van encendre la imaginació i l'interès de les societats geogràfiques vuitcentistes" [p. 112].

Breu, Nogué i Vicente argumenten que la globalització econòmica i el "caos" de l'ordenament mundial subsegüent al col·lapse de la Unió Soviètica han creat una nova geopolítica "caracteritzada per la coexistència caòtica d'espais totalment controlats i territoris de disseny al llarg de nous ‘territoris/espais desconeguts' els quals funcionen d'acord amb la seva pròpia lògica interna en els marges d'un sistema en el qual pertanyen teòricament" [p. 113].

Tot i el to provocatiu, el seu concepte de terrae incognitae inclou un ventall tan ampli de dinàmiques que li fa perdre bona part del seu potencial analític. Per a Nogué i Vicente, les terrae incognitae abasten les pregones geografies de la pobresa extrema (com les de l'Àfrica subsahariana), la dels paramilitars narcotraficants i les xarxes terroristes, així com els moviments de resistència camperola com pot ser el cas del Front Zapatista a Mèxic. Encara que la presentació que fan dels reptes del terrorisme deixi endevinar una anticipació del ressò global que han adquirit de manera prou punyent des de l'època en la qual fou escrit el llibre (abans de l'11 de setembre de 2001), resten molts aspectes obscurs en l'encaix de les terrae incognitae i el "caos" de la globalització [p. 119]. Més significatiu