Joan Nogue Font i Joan Vicente Rufí aborden una revisió i anàlisi molt àmplia de la bibliografia europea i nord-americana sobre teoria geopolítica. Geopolítica, identidad y globalización ressegueix la historiografia del pensament geopolític de banda i banda de l'Atlàntic i posa cullerada en el debat actual sobre geopolítica i globalització. En base als treballs d'investigadors en les tradicions angloamericana i europea, Nogué i Vicente forcen els conceptes sociopolítics clàssics per a esbossar un full de ruta del pensament geopolític bo i abastant temàtiques d'identitat, poder i construcció social del saber; desfan la dicotomia entre local i global; i replantegen qüestions entorn de la sobirania i territorialitat estatal en el llindar del segle vint-i-u.

Geopolítica, identidad y globalización és dividit en cinc capítols. El primer capítol, titulat "Introducció: globalització, identitat i escala. La contribució del postmodernisme i de la geopolítica crítica", passa revista una munió de qüestions actuals sobre pensament geopolític i geografia política, sense oblidar aspectes d'escala, poder estatal, territorialitat i sobirania, així com d'identitat i localitat en la cursa vers la globalització. El capítol segon, "La tradició acadèmica. Un segle de geografia

política i geopolítica", revisa l'aparició del pensament geopolític a Europa, amb l'inclusió d'autors clàssics tan significats com Ratzel i Kjellén, i repassa les aportacions en geografia política d'autors francesos, italians, russos, iberoamericans i espanyols del segle vint. El capítol tercer, "Crisi i reestructuració de la nació-estat", palesa l'erosió de la sobirania estatal a causa dels (1) fluxos globals de finançament i inversió i (2) el poder creixent d'institucions d'estil de govern neoliberal com poden ser l'Organització Mundial de Comerç i el Fons Monetari Internacional. En aquest topant, els autors reconeixen pautes molt àmplies en la reconfiguració de la sobirania a escala global, o bé per la implicació activa de determinats estats (sobretot del nord globalitzat) o bé en el context de la renegociació del deute (en el sud globalitzat). El capítol quart, "La geopolítica de la complexitat", revisa qüestions clau de la teoria de les relacions internacionals, remarca els canvis geopolítics del segle vint amb especial interès pel desenvolupament i ensorrament de la geopolítica de la Guerra Freda) i s'estén en una llarga reflexió sobre el que els autors anomenen la"geopolítica del caos" [105] contemporània. La seva anàlisi del "caos" en l'ordre mundial contemporani interpreta l'arranjament prou evident de la