geopolítica acte seguit a la caiguda del mur de Berlín en contrast amb la geopolítica menys aparent i a voltes "fosca" intensificada per la globalització: la proliferació de xarxes terroristes, narcotràfic amb les organitzacions paramilitars associades, geografies de la pobresa límit, etc. El capítol darrer, "La construcció de nous discursos i pràctiques geopolítiques", reprèn els temes esbossats a la introducció i, en especial, de la importància creixent concedida a les temàtiques sobre la localitat, la identitat, i l'ambient en la recerca geopolítica contemporània.

La vàlua de Geopolítica, identidad y globalización rau en la síntesi que aporta sobre un ampli ventall de debats oberts sobre geografia política i geopolítica els quals sobrepassen a bastament els límits d'aquelles disciplines. Nogué i Vicente no només enllacen els debats mantinguts pels analistes en la bibliografia anglo-americana i europea sinó que també connecten els conceptes i discussions de la geopolítica "tradicional" amb les aproximacions deconstructives més actuals extretes de la bibliografia sobre geopolítica crítica més caracteritzada. Al llarg de la seva exposició, van i vénen des dels plantejaments teorètics més significats fins als discursos i pràctiques geopolítiques concretes aparegudes en el context de la globalització.

L'abast i el batec de Geopolítica, identidad y globalización són el seu valor i limitació alhora. Els autors tracten sobre la historiografia del pensament geopolític, les discussions contemporànies entorn de la geopolítica crítica i els reptes de la globalització, la teoria de la modernització, aspectes de la sobirania estatal en el context de reestructuració econòmica internacional, la teoria de les relacions internacionals, els reptes de la problemàtica ambiental transfronterera, les noves polítiques dels conflictes i resistències locals en l'ordre mundial contemporani, i el reforçament del narcotràfic i de les xarxes terroristes, per esmentar-ne només algunes. Mentre que la revisió dels debats existents és força entenedor, el seu tractament analític, en canvi, és menys aclaridor en la pruïja dels autors per a mostrar totes les facetes de cada temàtica i a causa de la pròpia definició, massa àmplia, de geopolítica. Posem per cas, en el capítol tercer exposen els camins a través dels quals la estat minorada la sobirania estatal per les institucions supraestatals i els fluxos financers globals, amb l'afegit de com altres modalitats de sobirania han estat retornades a l'àmbit local (tema sobre el qual insisteixen altra volta en el capítol cinquè quan tot allò local es fa equivalent a la identitat i la resistència). Per bé que aquestes observacions siguin