Altra cosa que podem discutir és si ara ha canviat algun marc ideològic que comporta que determinats professionals es qüestionin si la construcció de la ciutat que ens hem avesat a fer s'ajusta a noves "ideologies" (?) o corrents de pensament. Aquest canvi potser pot portar a jutjar amb to crític l'urbanisme que s'ha fet fins la data ja que les premisses que l'inspiraven han canviat. El temps permetrà veure com els preceptes de la nova cultura del territori que evoca en Llop es materialitzen en els nous creixements de les ciutats i com els professionals interessats a evitar mobilitats, dispersions, i segones residències entre altres fenòmens estigmatitzables troben i aporten les solucions noves i adients per a ser incorporades i fer-les executives en la redacció dels nous instruments de planejament. Es un bon repte de futur.

Finalment cal afegir que Llop diu a la pàgina 14 que "la planificació territorial pot orientar les dinàmiques de creixement i això ha de permetre fer un urbanisme local millor", però en la meva modesta opinió que un pla territorial assigni unes estratègies de creixement per a qualsevol nucli habitat del país no implica que millori la construcció de la ciutat. Hi ha un salt en el buit entre quant ha de créixer un municipi i com i quan ha de créixer que només depèn de la voluntat local. També no serà un bon repte veure com aquest "quant" assignat per la Generalitat és transformat per l'urbanisme local amb un millor "com i quan".

[Elisabet Sau i Raventós]