La diagnosi que efectua en Josep Ma Llop en la seva introducció vol ser una contextualització dels temes tractats en els anuaris en relació a la situació urbanístico-demogràfica-immobiliària del país. Personalment haig de dir que em sorprèn la seva valoració sobre l'urbanisme que, si es vol, es pot llegir com a pessimista o com que "necessita millorar ("Les ciutats i la societat necessiten un més bon urbanisme", pàg.13 o bé "la trajectòria de l'Anuari posa en relleu determinats processos: la pèrdua de valor de l'urbanisme municipal com una eina principal de resposta als factors explosius de la conjuntura...", pàg.14). Em costa d'entendre aquesta reflexió sobre l'urbanisme ja que la lectura acumulativa de les entrades dels anuaris que s'ha fet en paràgrafs anteriors ha posat de manifest que la "construcció de la ciutat" ha ocupat bona part de l'activitat, entre altres, dels arquitectes i de l'administració del país i aquesta construcció resulta de la intervenció de diferents col·lectius professionals perfectament formats en cadascuna de les seves especialitats i d'entre ells cal recordar que els arquitectes tenen reconeguda la capacitat per a signar figures de planejament en exclusiva.

És possible que des del món local sigui difícil enfrontar-se a les grans immobiliàries o a especuladors o ser respectat com a municipi quan es parla de les grans infraestructures però l'execució d'un planejament urbanístic vol dir ordenar el territori municipal segons un projecte aprovat per les forces polítiques locals, que s'executa amb l'ajut dels serveis urbanístics municipals i de la Generalitat, on treballen professionals qualificats, i que va acompanyat d'una sèrie de projectes executius que s'encarreguen en despatxos també professionals. En Llop parla d'"abandonament" de l'activitat urbanística i d'habitatge, que jo tradueixo com decepció col·lectiva o oblit, i és possible que això sigui així però a mi em fa l'efecte que l'urbanisme no ha estat abandonat. La transformació i ordenació del territori municipal i la construcció de la ciutat ha esdevingut un procés llarg i laboriós que està controlat amb mecanismes de participació democràtica en tot el seu recorregut i que, darrera cada projecte, hi ha un estol de polítics i professionals que emeten els seus vistiplaus. Podem ser crítics o indulgents amb el que s'hagi pogut fer malament però no hem de perdre de vista que són, o som, col·lectivament responsables de cada una de les transformacions urbanes que es fan.