"...cal sempre ajustar les perspectives dels diferents actors i que acabarem amb decisions i vies d'acció que no són les que havíem imaginat des del despatx, a partir del procés de diagnosi, de la selecció d'alternatives i de l'operacionalització del procés a seguir, però ens resistim a acceptar-ho com la normalitat democràtica, sinó com una mena de constant interferència entre la racionalitat desitjable i un resultat poc engrescador fruit del neguitós i confús aiguabarreig d'un escenari massa ple d'interessos i actors." Subirats aconsella que les intervencions en el territori es facin des d'aquelles posicions que tenen legitimitat per a fer-ho però que s'accepti la variabilitat i la incertesa com elements naturals propis que tenen en el conflicte una palanca de canvi.

Bona part dels articles de l'Anuari serveixen per a constatar aquesta reflexió de Subirats. Els múltiples actors territorials expressen les seves opinions quan l'administració o el privat ensenya el "seu pla", entès d'una forma prou àmplia que tant inclou un document teòric com la formalització d'una actuació. L'opinió dels afectats es pot canalitzar de forma reglada amb la participació en els processos d'informació pública que acompanyen cada projecte i que, des de fa anys, es formalitza amb la redacció i presentació d'al·legacions. Aquest sistema de participació s'ha estès cap a nombroses actuacions de l'administració per tal de garantir, diuen, l'expressió de les opinions dels agents afectats però la discrecionalitat per acceptar una al·legació queda sempre en

mans de les administracions que, amb les seves bateries d'arguments, tant poden refutar-la com prendre-la en consideració. Darrerament però la societat ha escollit formes més actives d'expressió per modificar projectes i s'han organitzat un ventall de "protestes públiques" al carrer, protestes que s'efectuen amb la intenció de modificar projectes que, en principi, no agraden i que sovint comporten un nivell més intens de negociació entre actors públics i privats.

Tenir un pla s'ha d'entendre a hores d'ara com una guia d'actuació flexible que mostra a tots els agents un possible camí a seguir però les actuacions que s'hi preveuen es poden trastocar fàcilment ja que les decisions preses responen a uns contextos que s'alteraran en horitzons llargs. I, a més dels canvis en el context social, els plans també experimentaran els canvis de visió política associats a les alternances de govern que, en ben poques ocasions, respecten els acords de planificació dels antecessors ja que, en general, només s'accepta allò nou que el partit de govern de torn proposa.

La incertesa dels canvis que esdevindran en les necessitats de la societat i en l'opinió dels actors demana flexibilitat d'aplicació a l'hora d'executar qualsevol pla per evitar que la seva rigidesa pertorbi el desenvolupament d'aquells projectes i actuacions que es mostrin, segons Subirats, com a "solucions socialment possibles", tot i que algunes vegades, la solució sigui per alguns la perversió del pla. [Elisabet Sau i Raventós]