La presidenta de la SCOT remarca que tres són les novetats de l'Anuari de 2006: la incorporació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya al conjunt d'institucions que financen la publicació; la consolidació de l'equip de direcció i coordinació i la presentació del web de l'Anuari Territorial de Catalunya. En aquest avanç imparable de "tot a la xarxa", la publicació de l'Anuari ja hi té el seu espai. El web www.aterritorial.org/ permet accedir a tots els continguts de les edicions dels anys 2003, 2004 i 2005. La transformació digital dels articles facilita els enllaços instantanis cap a altres escrits cosa que tant permet fer un seguiment temporal del conflicte o projecte com veure les implicacions colaterals que té amb d'altres. Entrar en el web de l'Anuari també permet la connexió directa amb el principal servidor d'informació dels seus articles, el recull de premsa de la llista [territori], així com amb la Blogosfera territorial (www.aterritorial.org/), un projecte que també està emparat per la SCOT i que té per objecte donar a conèixer les reflexions presents a la xarxa de l'entorn del territori i dels seus processos d'informació.

El mapa de síntesi on se situen tots els temes de l’Anuari és el "Mapa de localització de les entrades" on es distingeixen les actuacions d’àmbit territorial extens, com una autovia o

un ferrocarril, de les locals. La localització de les actuacions mostra poques comarques amb pocs conflictes territorials: a la Garrotxa no se n'ha localitzat cap; al Ripollès o al Solsonès només 1; a l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, 2.

D'entre la munió d'articles de l'Anuari es pot destacar l'anàlisi dels aspectes territorials del nou Estatut d'Autonomia (article 59) ja que com a marc legislatiu superior regularà les competències i actuacions de les administracions catalanes. L'article de l'Anuari posa de manifest que les "novetats territorials" del nou Estatut giren sobre dues qüestions: des del punt de vista de l'organització territorial, el text reconeix la vegueria com a àmbit territorial específic per a l'exercici de govern intermunicipal i com a divisió territorial de la Generalitat per a l'organització dels seus serveis. Quant a ordenació del territori, l'Estatut introdueix una definició precisa de les diferents funcions que corresponen a cada tipus de competència (exclusiva, compartida i executiva) i sobre aquestes tipologies es regulen les diferents matèries territorials (infraestructures, ordenació del territori, urbanisme, etc.). Cal destacar que el paisatge és la matèria territorial nova en relació a l'Estatut de 1979 i que la Generalitat es reserva la potestat de planificació en cada una de les matèries exclusives.