La bibliografia de Montserrat Galera Monegal és extensa. Aquí presentem un recull significatiu dels seus treballs. Primer sobre els cartògrafs; després sobre la cartografia i la seva evolució històrica; en un tercer apartat, el paper dels centres de dipòsit i de recerca entorn de la cartografia i, finalment, un darrer apartat sobre el sentit instrumental i didàctic de la cartografia com a base d'un programa de doctorat.

Destaquen els tres primers treballs dedicats a rescatar de l'oblit i a presentar amb força el paper d'Ambrosio Borsano i el seu mapa de Catalunya, conclòs el 1687; el mapa dels Pirineus encarregat el 1716, publicat el 1730 i elaborat sota la direcció dels cartògrafs Roussel i La Bottière, i la sèrie de manuscrits de dibuixos del segle XVI d'Anton van den Wyngaerde, entre els quals tretze dedicats a Catalunya i específicament a Barcelona, Lleida, Montserrat, Cervera, Tortosa i Tarragona.

Segueix després amb visions geogràfiques i cartogràfiques de viatgers de Berga i de Barcelona, l'evolució urbana de Barcelona d'acord amb la cartografia del XIX i la història de la cartografia de Catalunya als segles XVII i XVIII.

L'apartat de les cartoteques és la genuïna expressió d'una vocació i d'una militància. Feta a les facultats, les biblioteques i les cartoteques, Montserrat Galera ha practicat sempre una laboriosa tasca de difusió del sentit i la importància dels dipòsits documentals cartogràfics i la seva funcionalitat. I aquesta és una dimensió que va donar durant deu anys per conduir, des del mateix Institut Cartogràfic de Catalunya, un programa de doctorat.

Vet aquí la mostra que publiquem. Però hi afegim la relació de l'extensa bibliografia de Montserrat Galera, que ens ajuda a copsar una personalitat tenaç i treballadora dedicada a repertoriar, inventariar, relacionar, amb vocació instrumental.

En una obra que cobreix de 1972 a 2006, Montserrat Galera es féu acompanyar per un pròleg de Pau Vila a l'Atlas de Barcelona, per Joan Vilà-Valentí en el primer volum de Bibliografia geogràfica de Barcelona i per Vila i Jordi Nadal en el segon volum d'aquesta bibliografia, dedicat a la població. La connexió amb les personalitats més rellevants de la ciència geogràfica l'ha fet extensiva a l'estudi de la producció bibliogràfica del mateix Pau Vila, de