Marc-Aureli Vila o de Lluís Solé Sabarís, i això expressa les pautes d'un camí que aniria resseguint amb detall minuciós en treballs sobre les diverses èpoques de la cartografia, o sobre els diversos territoris i poblacions de Catalunya.

L'obra de Montserrat Galera, que aquí és el que més ens importa subratllar, ha estat elaborada amb exhaustivitat científica, amb austeritat monacal, amb esperit sintètic, com un destil·lat extrem de l'essència bàsica, de la informació fonamental, sense concessions retòriques ni floritures literàries. Trasplanta als seus treballs el gust per la fitxa, per la compactació de la informació i extrema totes les vies a explorar per no deixar cap fil solt. En l'obra de Montserrat Galera tot lliga, tot encaixa, no hi falta ni hi sobra res.

Aquest és un dels sentits d'aquest recull convertit en un homenatge a una obra. Però vol ser també i ha de ser l'homenatge a una vida, a tota una vida i, especialment, a la part de la seva vida dedicada, des de 1985, a la

Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Com explica Carme Montaner en la introducció, Montserrat Galera va saber crear un fons i fer-lo créixer, un ambient i conrear-lo fins a construir un clima de calidesa i de complicitat, i una trama de relacions nacionals i internacionals que ha esdevingut font de prestigi, divulgació i projecció.

He dit sovint que les nacions no neixen, sinó que es fan. He dit també que es fan des de baix, des de terra i amb la gent. Vull dir que en una època de confusió nacional, la base d'una tradició cartogràfica nacional es construeix des de fets concrets i d'institucions sòlides que responguin pragmàticament i intel·lectualment als requeriments del país. Aquest és l'esperit que anima la tasca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i de la seva cartoteca, i aquests són els fonaments nacionals del servei prestat de forma exemplar per Montserrat Galera, obrera qualificadíssima de la cartografia nacional.

[Joaquim Nadal]