En presentar les tres parts en les quals es divideix l'Atles, Carreras retorna als pressupòsits bo i recordant que "les formes de la cultura, l'únic que molts esperarien inicialment potser en un atles de la diversitat, són el resultat de la interrelació complexa, positiva i negativa, activa i passiva entre la societat humana i el seu medi natural, sobrenatural i transformat. En aquest sentit, doncs, les formes culturals són considerades plenament històriques i han anat canviant amb l'evolució social, política, científica i tecnològica de la humanitat. Per aquesta raó, tot i que l'Atles és eminentment actual, algunes vegades ha hagut de fer recurs al passat, per a poder entendre el present i imaginar-ne l'evolució." El medi, la història i el sobrenatural: les bases de la diversitat cultural és el lema del primer apartat del llibre amb 49 fulls cartogràfics; Les formes socials que hem organitzat: diversitat i homogeneïtzació, amb 44 fulls és el segon apartat; i Les diverses formes culturals que hem elaborat i difós, amb 57 fulls, el tercer.

Les tres parts de l'Atles "han ajudat a mantenir-ne l'estructura general, a controlar-ne d'alguna forma el seu creixement. Però l'Atles ha crescut, com un arbre, amb branques i fulles, frondós, gràcies a les sinergies de la diversitat dels coneixements i de les il·lusions que tots els autors hi han anat posant". La decoració, al gust de l'època, és servida. A partir de la proposta de visió del Món que l'Atles de la Diversitat ofereix, "el

lector n'anirà descobrint d'altres, i es farà el seu propi atles, i imaginarà noves variables que sens dubte hi trobarà a faltar, i navegarà en la diversitat". Manifestacions exultants que contrasten amb la confiança extrema en la "informació" de les variables en un mar de lamentacions per les limitacions de la seva disponibilitat. "Moltes coses importants per a reflectir la diversitat social, cultural i humana que no apareixen en aquest Atles és perquè han estat, realment, introbables". En aquest apartat cal, doncs, consignar l’esforç dels responsables de la documentació: Guillem Molina, Sergio Moreno, Meritxell Puig i Laura Suaña.

La diversitat és no només possible, sinó inexhaurible, diria jo, perquè mai no ens acabarem de conèixer del tot. El fragment d’Honoré de Balzac relatiu a la realitat social de París, citat per Carreras, ho expressa prou bé:

"Tusta-la, mai no trobaràs fons del tot. Explora-la, informa-te'n! Per molt primmirats que siguin els teus informes i les teves recerques, per nombrosos i persistents que puguin ser els exploradors d'aquest mar, sempre hi romandran llocs verges, caus per descobrir, flors, perles, mostres... Sempre hi haurà alguna cosa extraordinària, esgarriada per al bucejador literari."

[Pau Alegre, 15 de febrer de 2008]